Resultats de la cerca
Es mostren 1834 resultats
Ṭahmasp I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1524-76), segon de la dinastia safàvida.
Fill i successor de Shāh Ismā'īl, el seu regnat es caracteritzà per la lluita constant contra otomans i uzbeks, enfront dels primers dels quals perdé Tabrīz 1533, Geòrgia i Sirwān 1540 i Bagdad i Mossul pau d’Amasya, 1555 Morí assassinat
Magne I de Noruega
Història
Rei de Noruega (1035-47) i de Dinamarca (MagneI) (1042-47).
Fill illegítim d’Olav II de Noruega, succeí Sven I El 1042, en morir Canut III de Dinamarca Hardecanut d'Anglaterra , uní Dinamarca a Noruega, i el 1046 fou obligat a repartir-se el regne amb el seu oncle i successor Harald III
Humbert I d’Itàlia

Humbert I d’Italia
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Itàlia (1878-1900).
Fill i successor de Víctor Manuel II Afavorí l’aproximació a Alemanya i a Àustria-Hongria Triple Aliança, 1882, i també la política d’expansió italiana a Etiòpia, que culminà el 1896 en la desfeta d’Àdua Eritrea Fou assassinat per un anarquista
Programa d’Aprenentatge Permanent
Programa de la Unió Europea amb una durada prevista de set anys (2007-13) que té per objectiu fomentar l’aprenentatge continuat, estimulant l’intercanvi i la cooperació entre professionals i institucions dels diferents estats.
És el successor dels anteriors programes Sòcrates 1994-99 i Sòcrates II 2000-06 i s’estructura en quatre subprogrames adreçats als diferents nivells educatius Comenius educació infantil, primària i secundària, Erasmus educació superior, Leonardo da Vinci formació professional i Gruntvig educació de persones adultes
Henri Victor Regnault
Física
Físic i químic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique de París com a successor de Gay-Lussac 1840 Estudià els fluids i els vapors i ideà un tipus d’higròmetre Descobrí el tetraclorur de carboni i investigà els halògens i els hidrocarburs Publicà diversos tractats, molt extensos
Lleó III d’Armènia
Història
Rei d’Armènia (1270-89).
Fill i successor d’Haitó I, concedí un privilegi comercial als catalans A fi de preservar el seu regne contra els mamelucs, els quals envaïren Armènia per primera vegada el 1276, dirigí una lliga de prínceps armenis que derrotà els egipcis i seljúcides 1278
Tomàs I de Savoia
Història
Comte de Savoia (1189-1233).
Fill i successor del comte Humbert III, estigué fins el 1191 sota la regència del seu cunyat, el marquès Bonifaci II de Montferrat Consolidà els seus estats i adquirí Chambéry El 1226 l’emperador Frederic II li atorgà el títol i càrrec de vicari imperial
Romà II
Història
Emperador d’Orient (959-63).
Fill i successor 959 de Constantí VII, abandonà el govern i els afers de l’estat a la seva dona, Teòfan, i al primer ministre Durant el seu regnat, el general Nicèfor Focas futur emperador Nicèfor II obtingué la submissió de Creta al domini bizantí
Solimà Celebi
Història
Soldà turc otomà (1403-11).
Fill de Baiazet I, participà en la batalla d’Ankara 1403 contra Tamerlà, en la qual fou fet presoner el seu pare, i tot seguit en fou nomenat successor Morí en una lluita contra els seus germans Mehmet i Mussà, que aspiraven al soldanat
Abū Bakr al-Ṣiddīq
Història
Primer califa àrab (632).
Sogre i successor de Mahoma, hagué de consolidar la seva posició a Aràbia, on, a la mort de Mahoma, es palesà la precarietat de la unió aconseguida pel profeta Començà la conquesta de Síria i Pèrsia A la seva mort, la península Aràbiga era políticament unificada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina