Resultats de la cerca

El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre compositor En la…

Franciscà, professor a Petrópolis i redactor de la “Revista Eclesiástica Brasileira” és un renovador intelligent de la “teologia de l’alliberament” llatinoamericana en funció de la categoria bíblica de “captivitat” En Jesus Cristo libertador Ensaio de cristologia crítica para o nosso tempo 1966, en el context de les cristologies del s XX, assenyala les línies d’una comprensió de la figura inquietant de Jesús de Natzaret des de la situació d’opressió d’Amèrica llatina És autor també de nombroses altres obres entre les quals Paixão de Cristo-Paixão do mundo , 1977 que van des de la…

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos…

D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a…

JS Bach Suite anglesa núm 3 en sol m , BWV 808, III Allemande © Fototecacat/ Jesús Alises És la primera de les quatre danses bàsiques que integren la forma clàssica de la suite barroca La seva forma sol ser binària i el caràcter, més aviat seriós També és característic el seu començament anacrústic Les primeres referències que se’n tenen daten del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser medieval Segons Thoinot Arbeau Orchesographie , 1589, és "una dansa senzilla d’una certa gravetat, molt popular entre els alemanys" Thomas Morley 1597 la descrigué com "una dansa molt pesant, exponent…

Normalment, forma part d’una sonata, simfonia o concert És especialment conegut el grave amb què s’inicia el primer moviment de la sonata Patètica , de L van Beethoven

Es troba amb freqüència en els ballets de JB Lully com a secció dansada posterior a una part vocal En l’òpera francesa del segle XVIII, designà més aviat un preludi instrumental -de vegades interludi o conclusió- sense lligam temàtic amb les parts vocals amb les quals dialogava De vegades serví d’obertura a les diverses entrées d’una opéra-ballet El terme deriva de l’italià ritornello i en molts contextos té el mateix significat

El seu nom deriva del terme Landl , amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos gairebé sempre en mode major, les seves…

Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F…

Es considera que el ricercare imitatiu és l’equivalent instrumental del motet vocal De tempo més aviat lent, es caracteritza pel tractament imitatiu dels diferents temes que apareixen, i sovint utilitza recursos contrapuntístics, com ara l’augmentació, la disminució o la inversió El ricercare imitatiu podia ser per a un conjunt d’instruments o per a orgue En la primera modalitat, conreada per autors com H Isaac o A Willaert, s’observa un estil molt proper al motet, amb nombroses entrades imitatives En la segona modalitat, conreada per autors com A Gabrieli, G Frescobaldi o JS…