Resultats de la cerca
Es mostren 1612 resultats
Unió Manufacturera
Història
Sindicat creat a Barcelona al novembre del 1871 com a conseqüència de la federació entre Les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà, amb l’objectiu d’aplegar els obrers relacionats amb la indústria tèxtil.
Tenia per òrgan Revista Social , i assolí una gran importància numèrica el 1872 tenia 225 seccions i 28 000 afiliats, gairebé tots de Catalunya Dividida en diverses tendències —moderats prorepublicans, autoritaris i bakuninistes—, desaparegué després del 1874 Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882, i l’organització romangué minoritària En foren dirigents GAlbagés, FAbayà,…
Kostas Varnalis
Literatura
Poeta i assagista grec.
Adherit, a l’inici, a les tendències poètiques del cercle de Kostís Palamàs , aviat se n'allunyà i es decantà cap a una posició clarament marxista Així, es convertí en un escriptor antiaristocràtic i antimetafísic Solomós sense metafísica , 1925 Cantor de la dolorosa condició humana, amb un lirisme no exempt d’un contingut satíric i desmitificador La llum que crema, 1922 Esclaus assetjats , 1927 Poesies , 1954, ha escrit també obres en prosa Apologia de Sòcrates , 1932 Diari de Penèlope , 1946 i diverses pàgines de crítica literària Estètica - Crítica , 1958
postmodernisme
Art
Literatura
Conjunt de tendències i d’estils artístics individuals que, després del Modernisme, representen la consolidació de nous conceptes de modernitat.
partit polític
Política
Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
Bé que tot al llarg de la història hom constata l’existència d’aquestes agrupacions, reflex de les diverses tendències de la societat, no és fins al s XIX, amb l’adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures acostades a les actuals Superades les teories liberals que propugnaven l’individu aïllat com a únic subjecte polític, les lleis constitucionals recolliren avançat ja el s XX la institucionalització dels partits polítics, bé que precedentment existís el principi de lliure associació política Els partits polítics han evolucionat en el sentit de…
anàlisi tècnica
Economia
Tècnica de creació i interpretació de gràfics i indicadors borsaris per a prendre decisions d’inversió.
A diferència de l’anàlisi fonamental, l’anàlisi tècnica és coneguda com una teoria de la inversió més centrada en elements psicològics que no pas en les dades fonamentals d’una empresa o del seu sector Un dels usuaris més coneguts d’aquesta tècnica fou l’economista britànic John Maynard Keynes, que se’n beneficià amb importants guanys borsaris Amb l’anàlisi tècnica es pretén predir quin és el millor moment per a comprar o vendre un títol Les eines bàsiques d’aquesta anàlisi són els gràfics o xarts , i els qui la utilitzen són anomenats xartistes El mercat és per a ells la principal font d’…
teatre postdramàtic
Teatre
Expressió encunyada pel crític alemany Hans-Thies Lehmann per categoritzar un seguit de manifestacions escèniques sorgides entre els anys seixanta del segle XX i el tombant del mil·lenni.
La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha…
guerra psicològica
Psicologia
Conjunt de mètodes emprats per a influir en les opinions, els sentiments i les creences d’un individu o d’un grup social.
És un mètode de pressió exercit generalment a iniciativa d’elits o grups amb un cert poder econòmic o polític, i sovint és emprat per a combatre'n d’altres amb els quals es troben en competència, però també a favor o en contra de determinats moviments o tendències socials Mitjans especialment eficaços a aquest respecte són, entre altres, la propaganda i la contrapropaganda, siguin ofensives creadores d’un estat d’opinió, d’una moral, etc, favorables a un corrent o orientació determinades o simplement defensives tendents a aconseguir el descrèdit o l’afebliment dels representants…
saṃsāra
Hinduisme
Budisme
Transmigració incessant de l’ànima dintre el cercle de les existències (reencarnació).
Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències vāsana acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida vṛta, pāṇi La formulació no apareix fins als Upaniṣad Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins marga per a atènyer l’alliberament mokṣa nirvana
Faust Morell i Bellet
Pintura
Pintor.
Marquès de Solleric Fill de Faust Morell i Orlandis, es formà al seu taller i a l’Acadèmia de Belles Arts Els seus temes preferits foren el retrat, el paisatge i, sobretot, els temes històrics, d’una gran imaginació, d’amplis escenaris i de molts personatges ben individualitzats Conreà l’oli, l’aquarella i el carbó És més a prop de les tendències del seu temps pel color que no per la pinzellada, encara de traça acadèmica Participà en diverses exposicions i guanyà una medalla a París Té obres a diversos museus i colleccions de Mallorca i dues al Palau Reial de Madrid
Galeria René Metras
Galeria d’art barcelonina fundada l’octubre del 1962 pel col·leccionista i mecenes René Metras i Mavet.
Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina