Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria professional amb activitats mercantils, ocupació que abandonà quan optà per dedicar-se al cant Es formà al Conservatori de Música del Liceu amb G Markoff La temporada 1960-61 interpretà el paper de Gasparo de La favorita i el de Missatger d’ Aïda al Gran Teatre del Liceu A partir de llavors actuà en aquest teatre en diverses obres Els mestres cantaires de Nuremberg 1961-62, Otello 1962-63, Turandot 1966-67 i Manon Lescaut 1976-77 També actuà en teatres d’òpera de Stuttgart, Berlín, Frankfurt, Düsseldorf, Viena, Salzburg, Munic i Oslo, entre d’altres El 1971 cantà…

Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà una…

Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…

Vida Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i cançons, en…

Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A de Roxas El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de ChF Gounod, a Nàpols A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904 L’any següent es casà amb la també soprano René Radina A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la…

Estudià a Varsòvia amb T Leliva, i el 1924 debutà amb el paper titular de Faust a L’viv Entre el 1926 i el 1937 cantà a l’Òpera de Viena, on es distingí en obres de G Puccini, G Verdi i G Bizet El 1927 participà a Hamburg en l’estrena de Das Wunder der Heliane 'El miracle d’Heliane', d’A Korngold, i el 1929 cantà a la Scala on havia debutat un any abans en l’estrena de Le preziose ridicule Actuà a l’Òpera de París 1928 i Chicago 1931, i el 1938 es presentà amb La bohème al Metropolitan de Nova York, teatre al qual tornà ininterrompudament fins el 1942 Amb la seva dona, la soprano M Eggerth,…

Estudià amb Sain-Yves Bax a París, i, després d’haver cantat en els Concerts Lamoureux, el 1887 feu el seu debut operístic amb Lohengrin a l’Eden-Théâtre A partir de llavors portà a terme una intensa carrera en què dominaren els papers wagnerians actuant sovint a Bayreuth amb Parsifal , Tannhäuser , La valquíria , El crepuscle dels déus i d’autors francesos, especialment J Massenet, del qual estrenà a Viena, el 1892, Werther , representant el paper principal Després de retirar-se de l’escena l’any 1914, es dedicà a l’ensenyament del cant, primer a París i després a Brusselles

Estudià música i cant a Brusselles i París i debutà a Ginebra amb La bohème 1920 Després d’haver obtingut diversos èxits a Niça i Montecarlo, el 1927 fou contractat a l’Òpera Còmica de París, on participà en l’estrena de Résurrection , de F Alfano, el mateix any Entre el 1928 i el 1931 formà part de la Chicago Grand Opera Company Simultaniejà les seves obligacions amb la companyia nord-americana i les aparicions a Europa, especialment a París, on el 1929 debutà al Palais Garnier Reaparegué a la capital francesa de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1940 Del 1936 al 1943 cantà…

Començà a cantar amb l’Orfeó Català Més tard es traslladà a Itàlia, on amplià la seva formació, i actuà sovint en aquest país i als Estats Units Entre el 1923 i el 1931 la seva presència fou habitual al Gran Teatre del Liceu Cantà òpera, i de seguida centrà la seva carrera en la sarsuela, que interpretà en català Intervingué en l’estrena de La princesa Margarida , de J Pahissa