Resultats de la cerca

Estudià cant a Viena i debutà a l’Òpera de Sofia el 1936 En 1937-40 cantà a Graz i en 1941-43 ho feu a Hamburg Després d’haver format part de la companyia de l’Òpera de Munic entre el 1943 i el 1946, fou contractada per la Staatsoper de Viena, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1947 amb el paper titular de Salome , en el qual s’especialitzà i que també interpretà en el seu debut al Metropolitan de Nova York 1949 L’havia cantat per primera vegada el 1944, sota la direcció de R Strauss Així mateix destacà en òperes de G Verdi Aïda , G Puccini -especialment Tosca…

Estudià cant a Moscou i el 1963 entrà a formar part de la companyia del Teatre Bol’šoj Entre el 1960 i el 1967 guanyà diversos premis a Praga, Mont-real i Bucarest Aviat es distingí com a intèrpret de papers en òperes de compositors russos i també del Fígaro rossinià Després d’una intensa carrera en països eslaus, el 1975 debutà al Covent Garden de Londres com a Renato Un ballo in maschera i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Metropolitan de Nova York com a Alfredo Germont La Traviata Cantà també amb èxit a Viena i a l’Òpera de Wiesbaden, teatre on el 1987 interpretà el paper…

Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La bohème ,…

El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles flamenca Van…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…

Es doctorà a la Universitat de València, de la qual fou també catedràtic 1731 Era sacerdot i notari de la inquisició Publicà tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i el tractat Filosofía racional, natural, metafísica y moral 1736, en quatre volums, obra bàsica de la renovació filosòfica als Països Catalans al s XVIII Deixeble de Tomàs Tosca, s’oposà, com ell, a l’escolàstica decadent i rutinària, i propugnà un eclecticisme fonamentalment racionalista i empíric alhora Defensà una clara separació entre la teologia i la filosofia, tot reclamant per a aquesta la màxima…

Estudià al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc, i el 1949 debutà a la seva ciutat natal interpretant el paper de Charlotte Werther Dos anys després es presentà amb Carmen al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles Abordà sovint el repertori de mezzosoprano o de soprano dramàtica, i assolí grans èxits, com en la interpretació del personatge titular de Tosca , amb el qual es presentà a l’Òpera Còmica de París el 1952, el mateix any que debutà a l’Òpera de París amb Les Indes galantes , de J Ph Rameau Cantà òperes de compositors del segle XX, a més d’obres d’H Berlioz, WA…

És anomenada gingivitis la inflamació aguda o crònica de la geniva, que es troba tumefacta i envermellida La majoria de les persones pateixen d’un cert grau de gingivitis, que ocasionalment es manifesta amb lleus pèrdues de sang durant la raspallada de les dents Per evitar l’evolució del trastorn, cal adreçar-se a l’odontòleg per tal d’extreure la tosca dentària acumulada en la dentadura, i realitzar una higiene bucal adequada que inclogui un massatge suau de les genives La gingivitis pot constituir, de fet, una afecció banal que guareix espontàniament al cap d’uns quants dies…

Estudià cant a Estocolm, on debutà el 1955 com a Papageno La flauta màgica Romangué amb la Reial Òpera de la capital sueca fins el 1967 i, parallelament, es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, al Festival de Glyndebourne i a la Deutsche Oper de Berlín El 1971 cantà al Festival de Bayreuth i dos anys més tard debutà al Metropolitan de Nova York amb Rigoletto Destacà en el repertori líric de WA Mozart, G Verdi, PI Cajkovskij, R Strauss i G Puccini, entre d’altres, i realitzà diversos enregistraments fonogràfics El 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de Rigoletto dirigida…

És una varietat de la veu de baríton molt poc freqüent i, per aquesta mateixa raó, molt preuada Les veus anomenades heroiques són, en general, veus grans i robustes, capaces de competir amb orquestres de grans dimensions, amb una resistència poc corrent i de timbre molt brillant Malgrat ser un terme bàsicament adscrit al repertori wagnerià, en papers com Wotan a la Tetralogia , Hans Sachs a Die Meistersinger von Nüremberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' i Telramund a Lohengrin , té una equivalència prou directa amb el terme baríton dramàtic, utilitzat en el repertori d’òpera italiana, en…