Resultats de la cerca

El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895 De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona L’església del lloc era dedicada a sant Esteve L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que hem de suposar…

Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer“ Petra cum Argiler ” El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050, on es diu…

Les escasses restes d’aquesta església es troben al costat del recinte del castell de Claramunt, situat al cim d’una penya al vessant meridional de la serra del Montsec, prop del poble de Corçà La seva història es confon en bona part amb la de la propera església de Sant Bartomeu de Claramunt La primera referència del lloc i el castell de Claramunt és del 1042 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda concediren el dit any carta franquesa als senyors de Pedra Exabel i Garoca de tots els alous que posseïen dins el terme del castell d’Àger “ sive et in ipso castro de Clarmont ” El…

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1051, quan Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el puig del Mulnar amb la seva torre i tot l’alou que hi tenia, situat a l’apèndix del castell d’Orenga o del de Peralba, pel preu de sis unces Arnau Mir afirmà haver-ho comprat als marmessors d’Arnau Guillem Aquest Arnau Guillem podria ser un germà del comprador, bé que aquest parentiu no es pot comprovar Aquest puig amb torre de defensa prengué posteriorment la consideració de castell i amb aquesta condició apareix en el testament que l’any 1193 manà redactar…

El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…

Situació Absis de l’església, la façana primitiva del qual està en part recoberta per un mur poligonal ECSA - JAAdell L’església de Sant Jaume centra la caseria d’Entença, situada a l’esquerra del riu de Queixigar, poc abans de la seva confluència amb el Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG978605 L’accés a Entença es realitza per la carretera local de Calladrons que s’agafa a la N-230, a mà dreta, poc abans d’arribar a Benavarri S’ha de seguir aquesta carretera fins a Siscar poc després creua el riu per un pont construït fa ben poc temps i arriba finalment a la caseria d’Entença JAA-JBP…

A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…

Aquesta església, que encara avui té culte com a parròquia, tot i que supeditada a la de Noves de Segre, és documentada des d’antic encara que l’edifici actual respon a una construcció moderna No hi ha vestigis de l’església consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a precs del prevere Adeudat, que havia reconstruït i engradit l’edifici antic, i construït de nou un campanar La notícia queda recollida en el trasllat del segle XI del testament d’Adeudat, del 8 de maig del 901, on prega als preveres Elet i Volfi i als seus germans Andalec i Dacolina que dotin l’església de Sant Fruitós amb un…