Situació
Absis de l’església, la façana primitiva del qual està en part recoberta per un mur poligonal.
ECSA - J.A.Adell
L’església de Sant Jaume centra la caseria d’Entença, situada a l’esquerra del riu de Queixigar, poc abans de la seva confluència amb el Guart.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG978605.
L’accés a Entença es realitza per la carretera local de Calladrons que s’agafa a la N-230, a mà dreta, poc abans d’arribar a Benavarri. S’ha de seguir aquesta carretera fins a Siscar; poc després creua el riu per un pont construït fa ben poc temps i arriba finalment a la caseria d’Entença. (JAA-JBP)
Història
Segons s’extreu de la documentació, l’antiga quadra d’Entença pertanyia al segle XI al terme de Casserres del Castell i, per tant, va ser conquerida per Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, el qual l’any 1063 la donà en alou al cavaller Mir Gombau, del llinatge dels Entença. Aquest s’encarregà aleshores de bastir una torre, d’organitzar l’explotació de la terra i, lògicament, d’aixecar una nova església parroquial. L’església d’Entença va pertànyer fins a la fi del segle XIX a l’abadiat exempt de Sant Pere d’Àger. Es desconeix el moment exacte en què Sant Jaume passà a la canònica d’Àger; podria ser que anés inclòs dins el lot de les esglésies de Casserres amb què Arnau Mir de Tost dotà la canònica de Sant Pere l’any 1059. Les primeres referències segures daten de la segona meitat del segle XII, quan el papa Alexandre III ratificà en sengles butlles a l’abadiat d’Àger la possessió de l’església d’Entença l’any 1162 i de les esglésies d’Entença amb les seves pertinences el 1179. Tanmateix, com que es tractava d’una església en mans de particulars, la jurisdicció de l’abat era molt limitada per ésser el curat perpetu en poder dels senyors. S’han conservat dos extensos documents de l’any 1176 que reglamenten minuciosament la sotsinfeudació de la domo de Sant Jaume en favor d’un tal Ramon Bernat salvaguardant els drets de l’abat Ramon, de Guillema i el seu fill Berenguer I, de Ramon Isarn, dels clergues que allí vivien i de tots els homes d’Entença. Se sap que els clergues de Sant Jaume tenien feus propis i gaudien del dret de convivium (menjar i vestit), en canvi, de l’encomanació i la fidelitat. D’altra banda, tot i que sempre va ser un lloc poc poblat (5 focs el 1381), sembla que els mateixos barons d’Entença afavoriren l’enriquiment de l’església de Sant Jaume aportant relíquies d’arreu del món cristià, que sens dubte van atreure la devoció dels fidels.
La relació de la dècima papal recol·lectada a la diòcesi d’Urgell els anys 1279 i 1280 consigna, dins els territoris exempts del bisbat d’Urgell, l’església Dentenza amb un capellà i un porcioner. (JBP)
Església
L’església de Sant Jaume és un edifici profundament transformat pels afegits posteriors i per la seva decoració, car fou restaurada fa alguns anys. Malgrat aquestes modificacions, es conserva la seva estructura original, consistent en un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals que arrenquen de sengles pilastres, i capçada a llevant per un absis semicircular. En el punt d’unió de l’absis amb la nau hi ha un tercer arc toral, que ocupa el lloc d’un arc presbiteral. Cal assenyalar que la posició d’aquest arc, a l’inici de la cobertura absidal, fa que adopti una curiosa forma bombada.
Al costat nord de la nau s’han afegit dues capelles i una sagristia en l’angle nord-est, mentre que a l’extrem oest d’aquest mur s’obre la porta, resolta en arc de mig punt, i situada en la base d’un campanar d’espadanya de dos ulls.
Exteriorment, l’edifici no presenta cap tipus d’ornamentació. El seu volum és molt alterat per les modificacions tardanes, que també alteren la façana absidal, la qual fou recoberta per un mur poligonal, que oculta, reforçant-lo, el mur original, probablement semicilíndric.
No es conserva cap finestra de les que, segurament, tenia l’edifici original, del qual només és visible l’aparell en el mur nord, format per carreuons irregulars disposats en filades ordenades que palesen una obra sense pretensions, ja tardana, probablement construïda dins el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàg. 225
- Yela, 1932, pàgs. 65-66
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 191 i 199
- Chesé, 1972, docs. 45, 331, 451, 452 i 477
- Romero, 1977, núm. IV, pàgs. 515-582