Resultats de la cerca
Es mostren 379 resultats
Cebrià Güell i Partegàs
Economia
Periodisme
Periodista i empresari.
Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a Puntarenas, on treballà en comptabilitat i en…
Miquel Sellarès i Perelló
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia i lletres, el 1963 es vinculà als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol Fou secretari del Grup d’Acció al Servei de Catalunya i organitzà 1970 el Servei d’Informació Català Fou editor de la revista clandestina Avui i cofundador destacat de l' Assemblea de Catalunya 1971 i de Convergència Democràtica 1974, partit que abandonà el 1978 per a romandre independent tot i participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra Posteriorment reingressà a CDC però en fou expulsat el 1990 Promotor del Centre de Documentació Política 1976, esdevingut l’any següent…
Camp Municipal de Rugbi Baldiri Aleu

Camp Municipal de Rugbi Baldiri Aleu
UE Santboiana / Jordi Elías
Rugbi
Estadi de rugbi de Sant Boi de Llobregat.
Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del seu emplaçament…
Nicanor Vázquez i Ubach
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Aprengué litografia a París 1882-83 En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa 1889-1907, La Ilustració Catalana , El Gato Negro , l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística , Pluma y Lápiz , La Hormiga de Oro , etc Illustrà diversos llibres Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911 Ensenyà a l’Ateneu…
Amadeu Aragay i Davi
Història
Política
Comunicació
Literatura catalana
Publicista i polític.
Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…
,
Revista de Catalunya (RC)
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana.
És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…
matroneu
Arquitectura
Galeria o tribuna interna que, en diverses basíliques dels segles V i VI, s’obre al llarg dels murs de la nau central, sobre les naus laterals.
El nom ve del costum de considerar-lo reservat a les dones N'hi ha també en altres esglésies i en altres èpoques
Centre Nacionalista Republicà
Partit polític
Partit polític constituït a Barcelona al desembre de 1906.
Després que, a la primavera de 1904, es produí en la Lliga Regionalista l’escissió d’alguns elements hostils a l’orientació conservadora i filomonàrquica de Prat i Cambó, els escindits Ildefons Sunyol, Jaume Carner i Joaquim Lluhí i Rissech, entre d’altres crearen, com a element aglutinador i tribuna pública, el setmanari El Poble Català novembre 1904, que es transformà en diari al maig de 1906 Aquest grup, engrossit per elements que procedien de la Unió Catalanista Santiago Gubern, Antoni Sunyol i per joves representatius del republicanisme comarcal com Antoni Rovira i Virgili o…
Bibliografia sobre l’art català. Revistes
Acta/Mediaevalia , Barcelona Ampurias després Empúries Analecta Sacra Tarraconensia Barcelona, a partir del 1925 Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona Barcelona, 1941-68 vegeu Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona Annals de l’Institut d’Estudis Gironins Girona, a partir del 1946 Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans Anuario de Estudios Medievales Barcelona, a partir del 1964 Ausa Vic, des del 1952 Butlletí de la Real Academia de Bones Lletres de Barcelona Barcelona, des del 1901 Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , Barcelona Butlletí del Museu Nacional d Art de…
Esa-Pekka Salonen
Música
Director d’orquestra i compositor finlandès.
Es formà com a intèrpret de trompa a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara A partir del 1973 començà a interessar-se per la direcció orquestral A Itàlia rebé lliçons de F Donatoni, a Siena, i N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Després de dirigir les principals orquestres escandinaves, el 1985 assumí la titularitat de la Simfònica de la Ràdio de Suècia, càrrec que exercí fins al 1995 Fou també principal director…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina