Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, en l’àmbit territorial de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès Des d’un principi degué ser una simple capella rural, fins que en una època incerta deixà de tenir culte El terme del castell d’Oristà es documenta a partir del 908 El lloc de Prats es troba en la documentació el 905 L’església de Sant Grau comença a aparèixer documentada a partir del 1074 Fins al segle XIII o XIV seguí atraient la pietat dels fidels dels voltants, que en els seus testaments li feien llegats piadosos No se sap del cert…

Situació Aquesta església es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l’indret del coll Sagorga, vora les ruïnes de Cal Corema Es troba passat el pont nou de la carretera de Tavertet sobre la riera de la Gorga, des d’on cal enfilar-se en direcció a llevant, vora uns alzinars APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera Fou una església sufragània de la de Santa Maria de Corcó que després passà a capella rural i finalment s’abandonà El terme de Cabrera es documenta a partir del 940, quan Sendred permutà al bisbe Guilerà de…

Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir…

Fou modificat per la llei 3/2005, establint que en el cas d’adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat el seu progenitor i els parents d’aquest, sense perjudici dels drets successoris abintestat que poguessin correspondre a l’adoptant A mitjan 2005 es trobava pendent d’incorporació en el llibre quart del Codi Civil de Catalunya

L’ofici es trobava integrat dins les confraries o gremis de mestres de cases A Barcelona les ordinacions del 1379 concretaven que l’ofici dels picapedrers era integrat en la confraria dels molers Dins els gremis separats o units d’oficis de la construcció són escasses les titulacions específiques de picapedrer i corresponen als segles XIV i XV a Vilafranca del Penedès 1388, Girona 1419 i Lleida 1481 A Perpinyà rebien el nom de mestres de pedra i calç

L’any 1526 prengué part en una expedició a les costes sud-americanes, manada pel venecià Sebastiano Caboto, que es trobava aleshores al servei de Carles V l’expedició remuntà els rius de la Plata, Paraná i Paraguai De retorn a Espanya, treballà en la confecció de mapes en la Casa de Contratación de Sevilla, on fou nomenat mestre d’astronomia i cosmografia Escriví El libro de las longitudes 1551 i Islario general del mundo 1560

Manà la goleta “Constancia”, amb bandera brasilera, però matriculada a Barcelona, i el 1834 fou empresonat a Montevideo Uruguai es trobava aleshores en guerra amb el Brasil Aconseguí de convèncer el president Rivera per tal de obrir els ports als vaixells espanyols i així es restablí el comerç marítim amb l’Uruguai i la zona Arran del seu èxit, fou rebut triomfalment a Barcelona, on creà una Junta Mercantil per a regularitzar el tràfic de mercaderies peninsulars

Aquesta fortalesa es trobava en l’actual mas Coll que la substituí, i es documenta el 1306 quan el prior Guillem de Sant Llorenç de Munt comprà al noble Francesc de Sant Vicenç la domus del Coll que la posseïa per cessió que li havia fet Sibilla del Coll, filla de Bernat de Montealegre i Agneta del Coll L’edifici conserva un cos fortificat amb llargues espitlleres i merlets antics, avui tapiats, però no correspon a una edificació romànica

Aquest castell es trobava a la part alta del poble Gramuntell, situat a poc més de 5 km al sud de Cervera, entre Granyena i Vilagrasseta El lloc és conegut des de l’any 1054, quan el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren el puig que “ vocant Agremont ” a un grup de dotze matrimonis encapçalats per Ramon Guillem i la seva esposa perquè el repoblessin Segons aquest document, Gramuntell es trobava inclòs dins del terme del castell de Granyena i sota senyoria dels seus senyors El terme de Gramuntell és ben singularitzat en documents dels anys 1079 i…