Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
bisell

Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’…
tuba

Tuba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Trompeta de l’antiga Roma que consisteix en un tub metàl·lic recte, d’entre 1 m i 1,5 m de llargària, fet generalment de bronze i acabat en un pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la…
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més…
Anatomia de l’aparell digestiu
Anatomia humana
L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que…
corneta

Corneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en un tub, de fusta o ocasionalment d’ivori, de secció cònica i amb forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats,…
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats…
sublimador

fototeca.cat
©
Química
Aparell que serveix per a efectuar sublimacions.
El més simple consisteix en un tub tancat per un extrem, amb una tubuladura lateral situada a la part superior i a través de la qual hom pot practicar el buit al fons del tub hom situa la mostra a sublimar i al seu interior hom acobla un altre tub, per l’interior del qual circula un fluid refrigerant i en la seva superfície es produeix la condensació del sublimat
llei de Poiseuille
Física
Llei formulada per Jean Léonard Poiseuille el 1840.
Segons aquesta, el cabal volúmic Q d’un líquid que travessa un tub de secció circular és directament proporcional a la diferència de pressions, Δ p , entre els extrems del tub i a la potència quarta del radi r d’aquest, i inversament proporcional a la longitud del tub l i al ¦o eficient de viscositat η Hom l’expressa amb la fórmula Q = π Δ p r 4 /8 l η
espirògraf
Helmintologia
Poliquet sedentari de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels sabèl·lids.
El cos és completament entaforat dins un tub cilíndric de 20 a 30 cm de llargada, incrustat de fang, sovint cobert d’algues i fixat a les pedres o colgat a la sorra per la seva extremitat Del tub només surt l’enorme plomall branquial format per dos lòbuls desiguals, de color variable, ratllat de blanc, violeta, groc i marró El plomall també desapareix dins el tub al més petit símptoma de perill És molt corrent a la Mediterrània a poca profunditat
cornetí

Cornetí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, de forma molt semblant a la trompeta moderna, consistent en un tub de perforació lleugerament més cònica que la d’aquesta la llargària del qual és modificada gràcies a un sistema de pistons (generalment tres).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, recollida per un broquet metàllic que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat, de llautó o altres materials, que acaba en un pavelló i en alguns casos pot incorporar tons o bombes per modificar-ne el so fonamental És un instrument transpositor afinat generalment en si♭ o en la Té una extensió de dues octaves i una quinta Hi ha també un cornetí soprano en mi♭ Fou creat a França al primer quart del segle XIX quan s’incorporaren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina