Anatomia de l’aparell digestiu

L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen.

L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades: el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries.

El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de la cara fins a la regió inferior de la pelvis. Aquest canal tubular és constituït per una sèrie de segments o òrgans que es disposen l’un darrere l’altre i que de dalt a baix comprenen la cavitat bucal, la faringe i el tub digestiu pròpiament dit, format per l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros.

La funció principal d’aquests òrgans és ingerir els aliments, propulsar-los al llarg del tub digestiu, digerir-los i, finalment, absorbir les substàncies nutritives que contenen. Així, la mucosa digestiva, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície interna del tub digestiu, secreta diversos elements que intervenen en el procés de digestió. La cavitat bucal també pot complir una funció respiratòria perquè permet d’aspirar aire; a més, intervé en d’altres processos, com per exemple la fonació o emissió de sons articulats. Igualment, la faringe, a més de pertànyer al tub digestiu, forma part de l’aparell respiratori, ja que, com que connecta per la part superior amb les fosses nasals i per la part inferior amb la laringe, constitueix un trajecte obligat per a l’aire que entra als pulmons i en surt.

Si bé el tub digestiu estableix un trajecte sense solució de continuïtat, els diversos òrgans que el formen se solen trobar separats entre si per esfínters, o zones en què la llum del tub digestiu és més estreta, que són unes estructures bàsicament musculars i es poden obrir o tancar. Així, gràcies a l’acció que realitzen aquests esfínters, els aliments ingerits avancen, en condicions normals, en una sola direcció des de la cavitat bucal fins al recte, i s’aturen en cadascun dels segments del tub digestiu el temps necessari per al procés de digestió.

Les anomenades glàndules accessòries inclouen una sèrie d’òrgans que es formen a partir del teixit epitelial o de revestiment del tub digestiu i que es mantenen en comunicació a través de conductes. Les glàndules accessòries comprenen les glàndules salivals —submaxil·lars, sublinguals i paròtides—, el pàncrees i el fetge. La funció de les glàndules és elaborar, emmagatzemar i abocar al tub digestiu diversos elements o substàncies als quals correspon de digerir els aliments. Cadascuna d’aquestes glàndules buida les secrecions que elabora en un segment determinat del tub digestiu, de manera que aquestes substàncies poden exercir els efectes corresponents en el moment oportú. D’altra banda, el fetge i el pàncrees també compleixen funcions extradigestives, especialment endocrines i metabòliques.