Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Luis de la Cruz Goyeneche
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27
David Crockett
Història
Política
Pioner americà, caçador, aventurer i polític.
Fou membre del Congrés diverses vegades 1827, 1829, 1833 El 1835 abandonà Tennessee i s’uní als resistents texans d’El Álamo, on morí Escriví A Narration of Life of David Crockett of the State of Tennessee 1834 La seva figura, representativa de l’aventurer i el pioner, fou àmpliament exaltada i mitificada en la literatura de frontera nord-americana
Tomás Cipriano Mosquera
Història
Militar
Política
Polític i militar colombià.
S'uní a l’exèrcit patriòtic 1812 Candidat conservador, fou elegit president de la república 1845-49 i contribuí a la penetració econòmica dels EUA Trencà amb el partit conservador, i com a representant del liberalisme radical obtingué el poder 1861 fou elegit president constitucional 1863-64 i reelegit el 1866, però s’enfrontà amb els liberals i fou enderrocat 1867
Pere Salvà i Sàbat
Història
Guerriller.
Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol Indultat després del conveni de Bergara 1839, passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable
José Paúl y Angulo
Història
Política
Polític.
Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència
La Opinión
Periodisme
Diari en castellà publicat a Palma (Mallorca), òrgan del partit republicà possibilista, fundat i dirigit per Joaquim Fiol (juny del 1879 - agost del 1890).
Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura
Sant Llorenç de les Arenes
Poble
Poble del municipi de Foixà (Baix Empordà), situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès).
L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236 Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries N'ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc
Gabriela Rodríguez Fernández
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Començà al CB Sant Just i després de passar per l’escola de bàsquet del CB Cornellà, s’incorporà a l’equip formatiu del Segle XXI 2004-05 Posteriorment jugà al CB Valls, el CD Irlandeses, el CB Olesa, l’Agrupación Deportiva Baloncesto Avilés, el CB Mencey Uni Tenerife i el CB Al-Qazeres Internacional en categories inferiors, fou campiona d’Europa cadet 2006
Sant Vicenç de Rus
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), a 1 091 m alt., a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.
L’església, romànica s XII, era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena Fou parroquial fins al s XVI després s’uní com a sufragània a Castellar de N'Hug Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels s XII i XIV
Tudela de Segre
Tudela de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble (449 m alt.) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat als vessants d’un turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela
, esmentat al s. XII.
La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina