Resultats de la cerca

General francès, es distingí durant la guerra dels Set Anys i durant la guerra d’independència nord-americana Diputat als Estats Generals per Lorena 1789, s’uní a la Revolució Manà l’exèrcit del Rin i ocupà Espira, Magúncia i Frankfurt, però fou vençut a Hochheim 1793 Acusat de traïció a causa de la pèrdua de Magúncia, fou condemnat a mort

Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27

Fou membre del Congrés diverses vegades 1827, 1829, 1833 El 1835 abandonà Tennessee i s’uní als resistents texans d’El Álamo, on morí Escriví A Narration of Life of David Crockett of the State of Tennessee 1834 La seva figura, representativa de l’aventurer i el pioner, fou àmpliament exaltada i mitificada en la literatura de frontera nord-americana

S'uní a l’exèrcit patriòtic 1812 Candidat conservador, fou elegit president de la república 1845-49 i contribuí a la penetració econòmica dels EUA Trencà amb el partit conservador, i com a representant del liberalisme radical obtingué el poder 1861 fou elegit president constitucional 1863-64 i reelegit el 1866, però s’enfrontà amb els liberals i fou enderrocat 1867

Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol Indultat després del conveni de Bergara 1839, passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable

Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència

Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura

Començà al CB Sant Just i després de passar per l’escola de bàsquet del CB Cornellà, s’incorporà a l’equip formatiu del Segle XXI 2004-05 Posteriorment jugà al CB Valls, el CD Irlandeses, el CB Olesa, l’Agrupación Deportiva Baloncesto Avilés, el CB Mencey Uni Tenerife i el CB Al-Qazeres Internacional en categories inferiors, fou campiona d’Europa cadet 2006

El 1872 s’uní al moviment populista i, més tard, fou influït per F Lassalle Amb G Plekhanov fundà el grup marxista Alliberament del Treball 1833 i intervingué en diverses publicacions socialistes, entre elles Iskra ‘L’espurna’, de la qual fou expulsat per Lenin Després del segon Congrés del Partit Obrer 1903 esdevingué menxevic Des del 1917 s’exilià i evolucionà cap a la dreta

Cap al 1873 s’uní a una partida de carlins com a capellà, però més tard en prengué el comandament i es feu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja Ascendit a coronel, manà a Navarra l’anomenat regiment de Gandesa, que protegí la retirada del pretendent Carles VII 1876 Passà ell també a França, on exercí com a sacerdot al cementiri de Clichy