Resultats de la cerca

Mont-ral o Mont-real és una caseria abandonada situada a la serra homònima, al nord de Fraga A la fi del segle XIII formava encara entitat pròpia, amb dues cases, però unida a la vila de Fraga Segons reporta R Pita Mercé, hi ha esment d’aquesta església l’any 1168 com a sufragània de Fraga Avui és en ruïnes

Els cerebròsids no contenen fòsfor es troben en quantitats notables en el cervell i en altres parts del sistema nerviós, especialment en la mielina Llur funció és desconeguda, però hom suposa que és relacionada amb la transmissió de l’impuls nerviós

El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló Occilione , propietat dels bisbes de Vic 1024-1307 i després de la casa de Cardona Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà absorbint-lo L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840

La capital és Ynchuan 125 000 h 1975 És formada per una fèrtil plana travessada pel Ma Chhu La població, composta de huis i xinesos han, es concentra al llarg del riu, i és típicament camperola, dedicada al conreu principalment cereals i a la ramaderia Té importants recursos miners ferro i carbó i abundant energia hidroelèctrica La capital és unida per ferrocarril a Pequín i a Lanzhou

Rica en mesquites i palaus d’estil iemenita, és dividida per muralles interiors en tres barris àrab, turc i jueu Té indústria tèxtil i amb caràcter artesà, adoberia i orfebreria És unida per carretera a Al-Ḥudayda, el port principal Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Sanà fundada el 1970 Fins l’any 1990 fou la capital de la República Àrab del Iemen

Orginàriament fou un comtat que el 1385 passà al comte Robert I del Palatinat del Rin mort el 1390 Des del 1410 aquest ducat fou regit per una branca dels electors del Palatinat, que del 1681 al 1718 estigué unida personalment al regne de Suècia Des del 1795 fins al 1814 estigué en mans dels francesos, i el 1814 fou incorporat al regne de Baviera

Existia ja el 1044 La seva església romànica, al s XII, es troba avui dia en ruïnes Era servida per sacerdots de la comunitat de SantPere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor Tingué un quant temps d’independència al s XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor

Assolí grans beneficis, bé que la rivalitat holandesa provocà seriosos conflictes El 1691 aparegué una companyia rival, protegida pels whigs , però el 1709 es fusionaren totes dues en la Companyia Unida de Comerciants, de caire similar El 1813 perdé el monopoli del comerç amb l’Índia, i des del 1833 s’introduí a la Xina El 1858 els seus béns passaren a la corona anglesa

Com la resta d’esglésies i parròquies veïnes, no hi ha notícies històriques d’aquesta església en època medieval, tot i que la vila i el castell de Pobellà són coneguts des de l’any 1190 La jurisdicció del lloc de Pobellà anà sempre unida a Paüls, a l’igual que la seva parròquia, sufragània de Santa Maria de Mont-ros, almenys d’ençà del segle XVI

Es tracta de la parròquia del petit poble de Casterner de Noals El lloc és conegut des del segle X, bé que per trobar el primer esment documental de l’església cal arribar fins a la visita papal del 1373, en què consta que l’església de Casterner de Noals era unida a l’església parroquial de Santa Maria de Sarroqueta, ambdues dins el bisbat d’Urgell