Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
piperàcies
Botànica
Família de piperals integrada per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples enteres, generalment alternes i amb estípules, de flors hermafrodites o unisexuals, d’ovari súper i unilocular, disposades en espigues o en cimes denses, i de fruits en baia.
Comprèn unes 1300 espècies, pròpies de les regions tropicals, entre les quals destaquen el bètel Piper betel , la cubeba Piper cubeba i el pebrer Piper nigrum
urticals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles alternes o oposades, habitualment estipulades, de flors acícliques, generalment unisexuals, de gineceu súper, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i normalment anemògames, i de fruits nuciformes o drupacis.
Comprèn fonamentalment les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies
salicàcies
Botànica
Família de salicals formada per arbres o arbusts caducifolis i dioics, de fulles simples, alternes i estipulades, de flors unisexuals, aclamídies, disposades en aments i generalment anemògames, de fruits en càpsula de dehiscència valvar, i de llavors amb llargs pèls sedosos.
Consta d’unes 250 espècies, pròpies quasi totes de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Salicàcies més destacades Populus alba àlber , alba, arbre blanc Populus canadensis pollancre del Canadà Populus canescens àlber bord Populus deltoides carolina Populus euphratica pollancre d'Elx , om blanc Populus nigra pollancre , clop, poll, pollanc, xop Populus nigra var italica pollancre gavatx Populus tremula trèmol Salix sp salze Salix alba salze blanc, saule Salix alba ssp vitellina vim , vímec, vimetera groga Salix atrocinerea gatell , trencadella Salix aurita vimassa Salix…
esparganiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les pandanals composta per plantes herbàcies de fulles llargues i estretes, de flors unisexuals, disposades en capítols globosos i de fruits secs indehiscents, que habiten en estanys, recs, etc, dins l’aigua o a les vores.
Comprèn únicament el gènere Sparganium
pandanàcies
Botànica
Família de pandanals de distribució paleotropical que comprèn prop de 300 espècies de plantes llenyoses arborescents o lianoides, sovint amb arrels aèries o paliformes; de fulles trístiques, lanceolades i generalment serrades; de flors unisexuals, disposades en espàdix, i de fruits sincàrpics carnosos.
pacaner

Branques de pacaner
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, de fins a 50 m d’alçada, d’escorça bruna i clivellada, de fulles imparipinnades alternes, amb els folíols oblongs i serrats, de flors unisexuals i de fruits drupacis i comestibles, anomenats pacanes.
Forneix una fusta d’excellent qualitat És natural de l’Amèrica del Nord oriental, però és plantat en règim forestal en altres regions, especialment a l’Europa centreoriental
timeleàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per plantes generalment arbustives, de fulles simples, enteres, sèssils, alternes o oposades, de flors actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, normalment tetràmeres, amb ovari súper, sèpals petaloides i pètals absents o esquamosos, i de fruits habitualment en drupa o en núcula.
Consta d’unes 500 espècies, naturals sobretot de l’Àfrica del Sud, d’Austràlia i de la regió mediterrània Timeleàcies més detacades Daphne gnidium matapoll , astruc, tintorell Daphne laureola lloreret Daphne mezereum tintorell , herba dels fics Daphne oleoides dafne oleoide Thymelaea sp bufalaga Thymelaea hirsuta bufalaga hirsuta, pala marina Thymelaea myrtifolia bufalaga baleàrica Thymelaea nitida bufalaga nítida Thymelaea tinctoria bufalaga tintòria, badaolles
romàs
Botànica
Gènere d’herbes d’anuals a perennes, de la família de les poligonàcies, amb fulles alternes i ocreades, amb flors hermafrodites o unisexuals, anemòfiles, disposades en inflorescències simples o ramificades, i amb fruits en núcula, proveïts de tres valves d’origen periantal.
rafflesiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per plantes paràsites, sense clorofil·la i amb l’aparell vegetatiu reduït, de flors actinomorfes, solitàries o en raïm, generalment unisexuals, de periant monoclamidi i d’ovari ínfer, i de fruits bacciformes o capsulars, amb llavors petites i abundants.
Comprèn unes 55 espècies, la majoria tropicals, de les quals el frare d'estepa Cytinus hypocistis és freqüent als Països Catalans
auró

Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…