Resultats de la cerca

El lloc del Penal és situat al sud-oest del terme de Bellcaire Avui dia és tan sols el nom d’una partida del terme i no queden restes de la primitiva torre o castell ni del lloc on era emplaçada Les primeres referències documentals són del 1139, arran de la segona repoblació de Bellcaire, on la “torre destruïda” del Penal consta com a límit, amb la particularitat de comptar a més amb un albacar o tancat per al bestiar, de construcció islàmica i abandonat en el moment de referència El 1291, el testament de Bernat Cortit de Balaguer esmenta el “castell i vila” del…

Fill i successor del vescomte Jofre IV Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l’expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l’infant Alfons, futur Alfons III Per ordre de l’infant s’avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2 000 homes de peu per tal d’ajudar el jutge Hug II d’Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l’illa contra els pisans Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després Estigué casat en segones…

Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a ponent d’Ivars El terme de Vallverd és esmentat des del 1155, i el seu castell apareix per primera vegada documentat el 1237, any en què Guillem d’Almenara, senyor del lloc, en testament, deixà al monestir de Poblet el castell i la vila de Vallverd El terme fou del monestir de Poblet fins a la desamortització del segle XIX No es conserven vestigis del castell

També conegut amb el nom d’Aeronàutic Club de la Seu d’Urgell, s’inaugurà el 1932 amb motiu de la installació d’un camp d’aterratge a la localitat i del moviment que promogué Jaume Nadal i Maimó Es realitzaren diversos vols de prova però finalment la línia aèria Barcelona-Andorra no s’establí El primer president fou Manuel Fiter

La depressió de la Seu d’Urgell és la fossa neògena més occidental dels Pirineus orientals És una petita i complexa semifossa d’orientació E-W que se situa a l’extrem N de l’extens sistema de fractures que es desenvolupa al N de la serra de Cadí A diferència de les fosses de la Cerdanya i el Conflent, el caràcter asimètric de la conca entre els marges S i N és molt menys marcat, encara que al S, les falles E-W que l’estructuren mostren un desenvolupament més gran Estructura i sedimentació de la fossa de la Seu d’Urgell La fossa de la Seu d’Urgell, al N…

Borrell I 813-820 Nomenat comte d’Urgell-Cerdanya per Carlemany 813, després d’haver estat al servei de Lluís el Piadós, que li encomanà la custòdia dels castells d’Osona i Bages Asnar Galí 820-824 Originari d’Aragó, fou investit dels comtats d’Urgell-Cerdanya per Lluís el Piadós, del qual s’havia reconegut vassall Galí 825 - a del 834 Fill i successor de l’anterior, desposseït per Lluís el Piadós, abans del 834, dels comtats d’Urgell-Cerdanya, per motius desconeguts Sunifred I 834-848 Comte d’Urgell i Cerdanya, fill del comte Belló de…

Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al concili tercer de…

Presentació Sobre la introducció del cristianisme a la comarca de l’Alt Urgell no se sap res de cert, malgrat que no faltin llegendes que parlen de la predicació d’un deixeble de sant Jaume i de l’erecció d’un bisbat en temps apostòlics No és fins al començament del segle XI que apareix a la ciutat romano-visigòtica d’Orgia o Orgellia , edificada al lloc actual de Castellciutat, el primer bisbe conegut, Just, que subscriu les actes del II Concili de Toledo, de l’any 527, i les del concili de Lleida i de València, del 546 Desconeixem tanmateix quins eren els límits del territori assignat…

Formació de la regència absolutista d’Urgell

Ermengol VII, comte d’Urgell 1153-1154