Resultats de la cerca
Es mostren 722 resultats
Aleksandr Nicolajevič Radiščev
Filosofia
Literatura
Revolucionari, escriptor i pensador rus.
De família noble, participà com a militar en la campanya contra Pugačov, on prengué contacte amb el poble i amb els insurrectes Clar exponent de la joventut illustrada, demòcrata i revolucionària de l’època, publicà el primer poema revolucionari, Vol’nost’ ‘La llibertat’, inclòs en Putešestvije iz Peterburga v Moskvu ‘Viatge de Peterburg a Moscou’, 1790, novella inspirada en els “viatges” dels illustrats, retrat de la vida del poble rus, que li valgué la pena de mort, commutada per deu anys de deportació Davant la possibilitat d’una nova deportació, se suïcidà
Pere Crisòleg
Cristianisme
Doctor de l’Església.
Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del segle IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol
La Rambla
Setmanari
Setmanari catalanista i esportiu, aparegut a Barcelona pel febrer del 1930 en substitució de la publicació totalment esportiva La Nau dels Esports (1929-30).
Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla
Šĕmuel Yosef Agnon
Semuel Yosef Agnon
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista israelià.
De Polònia, es traslladà, el 1909, a Palestina, on es lliurà a una tasca d’escriptor que li valgué el premi Nobel de literatura 1966 La seva obra recrea nostàlgicament, en la seva primera etapa, el món en dissolució de la diàspora a Polònia Ha-knassat kalla ‘El dot de la núvia’, 1929, Oréaḥ nata lalun ‘Un hoste s’ha quedat per passar la nit’, 1940 però amb la creació de l’estat d’Israel concedí més atenció als problemes dels emigrats en voler edificar la nova societat ' Tmol Šilšom ‘Abans-d’ahir’, 1945 i Šira 1971
Francisco Pradilla y Ortiz

Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma
Calixt I
Cristianisme
Papa (217-222).
Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre
Hans Albrecht Bethe
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967
Conrad I de Montferrat
Història
Marquès de Montferrat (1188-92), senyor de Tir (1187-92) i rei electe de Jerusalem (ConradI).
Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins
Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Estudià piano i posteriorment, amb Semet i amb Hignard, composició Una ardent vitalitat, que li valgué a vegades l’adjectiu de “truculent”, anima tota la seva música Tingué una gran influència damunt l’escola francesa contemporània Fou admirador d’Offenbach i de Wagner Escriví obres per a piano Pièces pittoresques, 1881, obres vocals Sommation irrespectueuse , 1880 Invitation au voyage , 1871 etc obres per a orquestra España , 1882 Habanera , 1885 i per a teatre L’Étoile 1877, d’influència wagneriana, L’Éducation manquée 1879, opereta, Gwendoline 1885, Le Roi malgré lui ,…
Pere Anton Veciana i Rabassa
Història
Filipista.
Es casà 1704 amb Maria Tecla Cevit o Civit Durant la guerra de Successió s’establí a Valls Alt Camp, on es mostrà partidari de Felip V Elegit batlle, combaté els guerrillers que el 1718 s’alçaren novament contra els Borbó Per aquest motiu organitzà una esquadra que el 1719 rebutjà l’assalt a Valls de Pere Joan Barceló el Carrasclet El prestigi assolit li valgué el manteniment d’aquesta esquadra com a cos armat permanent mosso d'esquadra , a les seves ordres El comandament passà, a la seva mort, al seu fill, Pere Màrtir Veciana i Civit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina