Resultats de la cerca

Soci del Reial Club Tennis de Barcelona-1899, fou membre de la seva junta directiva entre les dècades de 1970 i 1980 L’any 1971 fou nomenat delegat de premsa de la Reial Federació Espanyola de Tennis, que presidí 1984-85

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Màxima exponent a Catalunya de l’escalada en grans parets big wall S’inicià en l’escalada el 1993 i ha tingut una trajectòria imparable en l’escalada artificial, amb importants ascensions i obertura de noves vies a Terradets, Mont-rebei, Montserrat, els Picos de Europa, les Dolomites, Yosemite, els Andes i l’Himàlaia Cal destacar-ne la repetició en solitari de la via Principado de Asturias, al Naranjo de Bulnes 1996, activitat que fou reconeguda amb el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME També al Naranjo obrí, el 1998, la via Tramuntana, formant…

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit motociclista 1951

Jugà com a defensa al Castelló 1924-33, entre altres equips Després de la Guerra Civil passà com a entrenador al Nules, d’on anà al Castelló en debutar a primera divisió, i dirigí l’equip en dues etapes durant sis temporades També entrenà el Granada, l’Atlético Aviación, el Centre d’Esports Sabadell 1948-49, la Unió Esportiva Lleida 1949-51, amb el qual assolí l’ascens a primera, el Burgos i l’Extremadura

El 2001 fitxà pel Club Esportiu Mediterrani i el mateix any es proclamà campió de Catalunya de 800 m i 1500 m lliure Abans, amb el Club Natació Universíada’99 de Palma, havia estat campió d’Espanya dels 1500 m lliure a l’estiu 1998, 1999 i a l’hivern 1998

Començà al Sant Llorenç Korfbal Club, amb el qual debutà a la màxima categoria 2006-07 Fitxà pel Club de Korfbal Vacarisses 2007-12 i guanyà quatre Lligues consecutives 2007-10 i dues Copes 2008, 2009 A més, disputà durant tres temporades seguides la Copa d’Europa de clubs 2009, 2010, 2011 i fou un dels màxims anotadors de la història de l’equip vallesà Marxà al Club Korfbal Castellbisbal 2012-13, amb el qual marcà 51 gols durant la primera temporada Amb la selecció catalana disputà més de 30 partits internacionals, participà en tres Campionats d’Europa 2006, 2010, 2014 i en dos Mundials 2007…

Membre del Club de Bitlles Amposta 1997-2004, entre altres èxits esportius, fou campió de Catalunya 1999

Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes superlleuger de 75 kg Dirigí el Club Esportiu Catalunya, vinculat al moviment fejocista Treballà de professor de gimnàstica, i impartí classes de gimnàstica sueca i lluita grecoromana al local del Boxing Club de Barcelona

Començà destacant al Futbol Sala Vinaròs, equip amb el qual guanyà la Lliga i la Copa 2007 i arribà a jugar a divisió de plata El 2009 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona i disputà la Superlliga de futbol d’onze Poc després tornà al futbol sala amb el Club Futbol Sala Casa Alcalà, que fou quart al Campionat d’Europa 2010 Més endavant jugà en altres clubs en divisions inferiors Formà part de la selecció catalana i en fou capitana Guanyà el Campionat del Món 2008 i la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2009