Resultats de la cerca

La villa fou feta construir per una família de Normandia amb la finalitat que la filla, de la qual la casa rebé el nom, prengués les aigües termals de la Presta Francesc Macià la llogà per a situar-hi el quarter de la seva operació Després dels fets, restà abandonada Venuda a un notari de Prada, passà als seus descendents, que la llogaren com a casa d’estiueig Davant la perspectiva d’un possible enderrocament, el desembre del 2020, amb el suport d’activistes i d’entitats independentistes, l’empresari Jaume Aragall l’adquirí i la cedí a l’Associació Casa Macià, constituïda per a gestionar-la i…

Se’n conserven ruïnes imponents, que reflecteixen els corrents arquitectònics i decoratius de la meitat del segle II dC

Situada al NW del poble d’Arenys, ha donat nom a la urbanització que l’envolta La masoveria data del 1773, si bé es reformà el 1887-88 segons data del safareig, 1887 i adoptà formes de l’arquitectura historicista neoromànic i neoclàssic amb detalls decoratius modernistes Prop del mas hi ha una sínia amb coberta de pavelló

El cardenal Hipòlit d’Este la feu reconstruir en estil renaixentista per Pirro Ligorio 1549-51 L’interior fou decorat per artistes manieristes, com Girolamo, Muziano i els Zuccari El jardí, del tipus de jardí escenogràfic, és elevat sobre terrasses simètriques i adornat amb jocs d’aigua, coves i estàtues

Estructura de la villa Vista aèria d’aquesta villa situada al marge esquerre del Cinca, prop de Fraga ECSA - J Todó Aquesta villa es troba al marge esquerre del riu Cinca, a 5 km de Fraga Baix Cinca en direcció a Saidí, a la partida de Santa Quitèria Ocupa la terrassa del riu, entre dos barrancs, i s’estén cap als turons del N La dinàmica fluvial i les explanacions han retallat considerablement la superfície original, especialment el costat meridional La denominació de villa Fortunatus s’originà a partir de l’aparició d’un mosaic que portava una inscripció en què es llegia el nom de…

Francesc Xavier de Bolòs i Germà publica Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot, on els dóna a conèixer per primer cop

Vista aèria del conjunt de la villa, destruïda per un gran incendi a mitjan segle III i reocupada entre els segles IV i VI / VII ECSA-JTodó Aquesta villa és al terme municipal d’Altafulla Tarragonès, a uns 13 km de l’antiga Tàrraco La ubicació de l’assentament, a la falda d’un turó i al costat del mar, fou molt ben triada pels seus fundadors, ja que es troba en un lloc privilegiat tant des del punt de vista climàtic com de domini paisatgístic El jaciment és conegut des d’antic El 1572 apareix esmentat en el Llibre de les grandeses de Tarragona , de Lluís Ponç d’Icard, tot i que els primers…

Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I Fou abandonada a la primera meitat del s III

Es tracta d’una villa romana rural destinada a la producció de vi i construïda en terrasses A la part baixa de la villa, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja Les terrasses superiors eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors dolia Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar al s II