Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Joaquim Cassadó i Valls
Música
Compositor i organista.
Inicià els seus estudis amb el mestre de capella Manuel Blanch, i de molt jove tocava l’orgue barroc de l’església de Santa Maria de Mataró, ensenyat pel músic Jaume Isern El 1881 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Josep, a Barcelona Estudià, segurament, amb Frigola a la capella de música de la Mercè de Barcelona, on exercí de segon mestre, i acabà succeint Frigola el 1895 Dirigí diferents grups corals, entre els quals la Capella Catalana, fundada l’any 1900 amb uns 110 cantants, amb la qual interpretà ambiciosos programes amb obres de C Franck, J Haydn o H Berlioz fins que el…
,
Francisco Escudero
Música
Compositor basc.
Estudià primer en una acadèmia de música i després al conservatori de la ciutat en aquest darrer centre fou deixeble de Beltrán Pagola en les disciplines de piano i composició El 1931 es traslladà a Madrid i estudià amb Conrado del Campo al conservatori d’aquesta ciutat El 1932, gràcies a unes beques, amplià els seus estudis a França i a Alemanya Durant aquest període tingué com a mestres compositors de la talla de Paul Dukas, Paul Le Flem i Andreas Wolff El 1937 guanyà el Premio Nacional de Música pel Quartet de corda 1936-37 Catedràtic d’harmonia i composició al Conservatori de Música de…
,
Antoni Planàs i Marca
Música
Músic.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura Fou el violoncellista del Quartet Renaixement que dirigia Eduard Toldrà Compongué obres corals i instrumentals, per algunes de les quals guanyà diversos premis Concurs Patxot, Festa de la Música Catalana La seva obra La Dama de Tremp fou premiada a Nova York Des del 1921 escriví sardanes, d’una gran perfecció tècnica i originalitat, com Dolç esplai, Sant Jordi i Patronal lleidatana
Pere Busquets i Mensa
Música
Violoncel·lista.
Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók
,
Cosme Damián José de Benito y Barbero
Música
Compositor, organista i violoncel·lista castellà.
Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres
Philippe Müller
Música
Violoncel·lista francès.
Fou deixeble de Dominique Prete El 1963 ingressà al Conservatori de París, on continuà els estudis amb André Navarra i els finalitzà amb un primer premi el 1967 Es perfeccionà amb Mstislav Rostropovič i Paul Tortelier Des del 1976 imparteix classes al conservatori parisenc, centre on el 1979 succeí a Navarra en la càtedra de violoncel Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània És membre de l’Ensemble InterContemporain Interpreta sovint música de cambra amb Jean-Jacques Kantorow i Jacques Rouvier
Roger Albin
Música
Violoncel·lista i compositor francès de nom complet Roger Louis Jacques Albin.
Inicià els estudis de violoncel a sis anys i després els prosseguí al Conservatori de París, on obtingué diversos premis Del 1949 al 1957 formà un duo amb Claude Helffer, i combinà la seva tasca com a músic de cambra amb els concerts amb orquestres, com la de l’Òpera de París o la Societat de Concerts del Conservatori Alternà l’activitat de solista amb la de director d’orquestra i de cors, a més de realitzar una important tasca com a compositor
triple concert
Música
Concert per a tres solistes i orquestra.
Els concerti grossi del Barroc amb tres instruments solistes en el concertino no acostumen a ser anomenats així Al segle XVIII moltes obres de característiques semblants han estat designades pels seus autors com a simfonies concertants L’obra més popular coneguda amb el nom de triple concert és l’opus 56 de L van Beethoven, malgrat que no el titulà pròpiament així, sinó que li donà el nom de Concert per a piano, violoncel i violí amb acompanyament d’orquestra
nyigo-nyigo
Onomatopeia amb què hom imita el so d’un violí, d’un violoncel, etc, especialment mal tocat.
Juan Francisco García
Música
Compositor dominicà.
Format com a intèrpret de bugle i violoncel, a vint anys inicià la composició d’obres de caràcter lleuger interpretades en els cercles aristocràtics Compositor nacionalista, en el catàleg de les seves obres cal destacar Quartet per a cordes núm 1 1922 i la Simfonia núm 1 , aquesta darrera considerada com la primera simfonia composta a la República Dominicana Immers en una estètica romàntica, la música folklòrica dominicana l’influí intensament La seva obra inclou els gèneres orquestral, pianístic, cambrístic i per a banda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina