Resultats de la cerca

Estudià música amb J Cumellas i Ribó, C Gelabert i D Forns, musicologia amb H Anglès i violoncel amb J de Castro i B Gálvez Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i també formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona, l’any 1923 Oferí recitals de violoncel per l’Estat espanyol i el Marroc El 1924 ingressà en Ràdio Barcelona, on arribà a ser cap de programació i treballà fins el 1971 També collaborà en "La Vanguardia" Fou Premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión el 1970 És autor de sardanes…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política agosarada pel…

Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i…

Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres

Amb pocs anys es traslladà amb la seva família a Viena on fou deixeble d’A Walter Es perfeccionà a Leipzig amb J Plengel Debutà amb només onze anys en un concert amb l’Orquestra Simfònica de Viena que dirigia F Weingartner i a l’edat de setze anys ja impartia classes al Conservatori de Colònia El 1923 tornà a Viena i des del 1929 al 1933 fou professor de la Hochschule de Berlín L’any 1934 debutà als Estats Units, en un concert a Nova York dirigit per B Walter El 1941 el nomenaren professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia Sovint formà part de trios amb A Schnabel i B Huberman i també amb A…

Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i…

Una de les més actives i consolidades del panorama musical català Integrada pel pianista Emili Brugalla, el violinista Corrado Bolsi i la violoncellista Amparo Lacruz, inicià les seves activitats el 1999, en el marc dels concerts inaugurals de l’Auditori de Barcelona Des de llavors, ha assolit un gran prestigi amb un repertori que no tan sols abasta les obres clàssiques, sinó que posa especial interès en la creació actual Han viatjat per diferents països d’Europa, Àsia i Amèrica i han estat presents en importants cicles i festivals Des del 2005 imparteixen classes, com a formació resident, en…

Fill del violoncellista Joseph Weigl i germà del compositor del mateix nom, fou deixeble de JG Albrechtsberger El 1795 començà a treballar com a arranjador per a l’editorial del Burgtheater i l’any següent l’empresa l’envià en viatge de negocis per Europa Després d’haver-li estat concedit el permís per a editar 1801, el 1803 fundà la seva pròpia editorial, on publicà obres del seu germà i d’altres contemporanis vienesos El 1831, però, la casa feu fallida Weigl treballà també com a director assistent del seu germà al Burgtheater i realitzà una important tasca de reorganització dels seus arxius…

Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i trios, a més de…