Resultats de la cerca

Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també mantingué contactes…

Vida Estudià piano amb W Runowski i P Sowinski El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R Strobl, N Janotha i Schlözer Després d’una gira de concerts amb el violinista I Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i diplomàtic…

Vida Anomenat sovint "el Chopin crioll", és considerat un dels músics americans més importants del segle XIX, pel fet d’haver adaptat la música del sud dels EUA i del Carib a la música de saló europea del moment per aquesta raó és tingut per un dels precursors del ragtime i del jazz Amb uns dots musicals excepcionals, a tretze anys es traslladà a París, on estudià amb C Hallé i C Stamaty piano i P Maleden composició El 1845 debutà amb el primer concert de Chopin i obtingué l’aprovació del compositor Enlluernà els salons parisencs freqüentats per Liszt i Thalberg amb el seu virtuosisme…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

El valor artístic del cant és condicionat per la respiració, l’emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius Segons els pobles i les èpoques ha estat concebut de formes diferents nasal, gutural, palatal, etc Com a forma d’expressió humana, el cant uneix les denotacions de dos tipus d’expressió el llenguatge i la música per això ha tingut un paper cultural d’abast general i moltes civilitzacions les orientals en general, la grecollatina i, bé que amb menys de relleu, també l’europea occidental li han reconegut una importància pedagògica de primer ordre De la més remota…

Vida Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué els intermedis obres dramaticomusicals que s’interpretaven entre els actes d’una obra teatral per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, interpretats als entreactes de la comèdia de Francesco d’Ambra La cofanaria , i el 1569, la música per a la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou…

Hom creu que figurà, de jove, com a actor en una companyia de comediants, que es convertí en empresari i, imitant la comèdia nova grega, començà a escriure les seves obres Segons Gelli, Plaute obtingué els majors èxits quinze anys després de la representació de les primeres obres de Nevi ~235 aC Més tard, d’acord amb el mateix testimoni, s’arruïnà en intentar d’obtenir un increment de la seva riquesa en el comerç marítim i hagué de treballar per a sobreviure “fent girar la roda d’un molí”, mentre escrivia en els seus escassos moments d’oci No sembla, però, que hom hagi de concedir gaire…

Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…

Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té…

La primera notació coreogràfica —molt rudimentària— de què hom té notícia és continguda en el Llibre Vermell de Montserrat La coreografia dels primers ballets francesos, anglesos i italians del s XVI s’ha perdut i avui no pot ésser reconstruïda si no és a base de deduccions corroborades pel testimoniatge dels documents contemporanis Sembla que consistien en un passeig o una sèrie de passos que seguien un traçat determinat les evolucions concloïen sovint formant les lletres de l’alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats La primera escola sorgí a Milà, formada…