Resultats de la cerca
Es mostren 2644 resultats
lipotímia
Patologia humana
Pèrdua breu del coneixement, provocada per la reducció del flux sanguini cerebral, com a conseqüència d’un descens sobtat de la pressió arterial, motivat per l’acció del nervi vague (reflex vagal) com a resposta a determinades situacions (dolor, temor, angoixa, etc), afavorides per circumstàncies com la calor, els ambients tancats, la ingesta d’alcohol, etc.
Abans de la pèrdua del coneixement s’esdevenen símptomes premonitoris com sensació de debilitat, visió de llums, acúfens, pallidesa, suor freda i caiguda a terra La recuperació és total al cap de pocs minuts
Jacques-Henri Lartigue
Fotografia
Fotògraf.
Fill d’una família de banquers, la seva obra constitueix una amplíssima visió de la societat benestant francesa durant la primera meitat del segle XX Els seus arxius es conserven al Grand Palais de París
queratitis
Oftalmologia
Inflamació de la còrnia.
Pot ésser superficial, amb ulceracions de diversos tipus, i profunda, amb una infiltració del parènquima cornial Es caracteritza per la disminució de la visió, per dolor, fotofòbia, llagrimeig i blefaroespasme, i origina, gairebé sempre, una cicatriu cornial
ceratitis
Oftalmologia
Inflamació de la còrnia.
Pot ésser superficial, amb ulceracions de diversos tipus, i profunda, amb una infiltració del parènquima cornial Es caracteritza per la disminució de la visió, per dolor, fotofòbia, llagrimeig i blefaroespasme, i origina, gairebé sempre, una cicatriu cornial
Vātsyāyana
Literatura
La màxima autoritat índia en matèria d’erotisme.
La seva obra més important és el Kama-Sutra , compilat, segons s’afirma, per tal de recuperar una certa visió general sobre el tema de l’erotisme, tractat per l’escola de Bābhravya amb una especulació excessiva
François Alphonse Forel
Biologia
Naturalista suís.
L’extensa monografia Le Léman , publicada en tres volums 1892, 1896 i 1905, una obra amb clara visió de síntesi ecològica, juntament amb el Manuel de Limnologie 1901, l’han convertit en l’iniciador de la limnologia moderna
Francisco Collantes
Pintura
Pintor de l’escola castellana, deixeble de Vicente Carducho.
La seva obra se centrà en els temes bíblics ambientats en fons paisatgístics d’influència flamenca Wildens, Arthois Les seves obres més destacables són la visió d’Ezequiel 1630, Museo del Prado i un Sant Onofre Universitat de Madrid
Giovanni Pascoli
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva vida fou capgirada per l’assassinat del seu pare i la mort prematura de la seva mare i de tres germans Estudià a Bolonya s’interessà pels moviments internacionalistes i el 1877 fou arrestat per anarquista Sortí de la presó, convençut de la inutilitat de la rebellió i la violència i amb la convicció de la necessitat d’una comuna germanor entre els homes Fou professor d’institut 1893-97 i d’universitat a Messina, a Pisa i a Bolonya, on el 1907 succeí Carducci De la seva visió angoixada de la vida nasqué la seva poètica del fanciullo el poeta és un infant que descobreix en…
Mariano José de Larra y Sánchez de Castro
Literatura
Crític i escriptor castellà.
Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi Escriví poesia i teatre Macías , 1837, drama romàntic, però és més interessant la seva activitat crítica escriví sèries de fullets com El pobrecito hablador , la publicació de la qual fou interrompuda per la censura política…
Societat Castellonenca de Cultura
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1919 a Castelló de la Plana, a fi de promoure i dotar de rigor els estudis històrics i filològics locals, amb una visió àmplia que connectés amb la resta del moviment intel·lectual del País Valencià i de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina