Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Ruth Rendell
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
De nom de soltera Ruth Barbara Grasemann, després d'acabar l'ensenyament obligatori, s'inicià en el periodisme en un diari local, que hagué d'abandonar per haver fet la crònica d'un acte al qual no havia assistit Casada a vint anys, amb un fill i dedicada a les feines de la llar durant més d'una dècada, el 1964 aconseguí publicar la seva primera novella, From Doon with Death , que iniciava la sèrie de misteri protagonitzada per l'inspector Wexford, i de la qual escriví 23 volums més, entre d'altres, Not in the Flesh 2007 Un dels autors més llegits en el gènere policíac, fou una pionera pel…
Pau Porta i Bussoms

Pau Porta i Bussoms
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario SEU, de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943 Fou president de la Federació Catalana de Boxa Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a secretari, al…
,
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…
,
Francesco Cossiga
Política
Polític sard.
Es llicencià en dret el 1948 a la Universitat de Sàsser, on fou professor de dret constitucional del 1959 al 1974 Milità en la Democràcia Cristiana des del 1945, i en fou diputat des del 1958 Subsecretari de Defensa del 1966 al 1970, el 1976 fou nomenat ministre de l’Interior, però dimití després de l’assassinat d' Aldo Moro 1978 per les Brigate Rosse De l’agost del 1979 al setembre del 1980 fou primer ministre Durant el seu curt mandat, al qual posà fi la retirada dels socialistes de la coalició de Govern, reforçà la legislació antiterrorista, i mostrà un decidit suport a les Comunitats…
Salvador de Samà i de Torrents

Salvador Samà, Marqués de Marianao
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Besnebot de Salvador Samà i Martí Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 d’abril del 1797 - l’Havana, 24 de juny de 1866, n’heretà el marquesat de Marianao i importants interessos a Cuba i a les Filipines També heretà el marquesat de Vilanova i la Geltrú concedit a la seva mare, Rafaela de Torrents i de Higuero, el 1889 S'afilià al partit liberal i fou diputat a corts per Gandesa 1891-96 creat gran d’Espanya 1893, fou senador vitalici Fou alcalde de Barcelona 1905-06 i 1910-11, membre de les juntes organitzadores de les exposicions de Barcelona del 1888 i del 1929 i regidor de l’…
Sant Corneli de Collbató
Art romànic
Aquesta església, juntament amb la de Sant Miquel de Montserrat i la de Santa Margarida de les Amenolelles, va ser donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la catedral de Barcelona el 1061 El 1067 Ermengol Joan, fill d’un germà del bisbe Guislabert, cancellà la donació d’aquestes esglésies, que havia de tenir en usdefruit vitalici a canvi de la tasca L’església va ser reconstruïda des dels fonaments el 1779 És l’actual església parroquial de la població A l’interior de l’església, dins la capella de la Mare de Déu del Roser, es conserva un capitell romànic que fa de pedestal…
Augusto Pinochet Ugarte

Augusto Pinochet Ugarte
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…
Emilio Colombo

Emilio Colombo
© Parlament Europeu
Política
Polític italià.
Graduat en dret per la Universitat de Roma, durant els anys d’estudiant ingressà a les Joventuts d’Acció Catòlica, organització de la qual fou vicepresident Diputat democratacristià el 1946, aquest any formà part del grup de ponents encarregat de redactar la nova constitució republicana, en substitució de la monàrquica Reelegit el 1948, en la seva llarga carrera política ocupà diversos ministeris, com el d’agricultura 1955-57 i 1957-58, el del tresor 1963-70, 1972 i 1974-76 i el d’afers estrangers 1980-83 i 1992-93 Del 1970 al 1972 esdevingué cap d’un govern de centreesquerra Després de l’…
Eulogi Despujol i Dusay

Eulogi Despujol i Dusay
Història
Militar
Política
Militar i polític conservador.
Primer comte de Casp 1878, fill de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi El 1852 ingressà a l’estat major de l’exèrcit espanyol Participà en les guerres d’Àfrica 1860 i Santo Domingo 1861 Ascendit a tinent coronel, tornà a la península Ibèrica, on combaté els republicans a Saragossa 1874 i a Casp, on vencé Marco de Bello, i els carlins al Maestrat 1874 Capità general de Castella la Nova i de València 1876-78, el 1878 Alfons XII li atorgà el títol de comte de Casp i fou nomenat capità general de Puerto Rico, on, durant el seu mandat, Bonoci Llensà i Feliu, comerciant i promotor català,…
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges locals El 1348…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina