Resultats de la cerca
Es mostren 6627 resultats
Selǧūq ibn Duqāq
Història
Cap de la confederació de tribus oghuz establerta a la desembocadura del Sirdarja, sota el vassallatge dels samànides i dels qarakànides fins el 1032.
Un dels seus nets, Togrïl Beg, inicià la dinastia musulmana seljúcida , de qui derivà el seu nom
‘Iṣām al-H̱awlānī
Història
Conqueridor àrab de les Balears i primer valí (904-12).
Malgrat que les Illes havien sofert diverses ràtzies per part dels musulmans, no fou fins a l’expedició d’'Iṣām que foren incorporades a l’emirat de Còrdova Urbanitzà la ciutat de Mallorca segons el model de Bagdad, i hi construí posades, mesquites i banys segons ibn Haldūn Probablement de la seva època daten l’Almudaina i els banys de l’actual carrer de Serra
Hildesind
Cristianisme
Primer abat de Sant Pere de Rodes.
Fill de Tasi, fundador del monestir, aquest el creà abat entorn del 944 El 948, juntament amb el seu pare, féu una donació de béns a Acfred, abat de Banyoles, per tal d’obtenir la renúncia d’aquesta abadia sobre el seu monestir El rei Lluís IV sancionà, amb un precepte del mateix any, la transacció, i concedí a Hildesind i a Tasi la immunitat reial per a Rodes, la confirmació dels seus béns i la lliure elecció de l’abat Sota el seu govern l’abadia prengué una gran volada el 953 es trobava a Laon, on obtingué un nou precepte reial per a la seva abadia, i el 974 féu un viatge a Roma, on el papa…
Guisad
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (942-978).
Germà de Guadall II, vescomte d’Osona, i nebot de Ricarda d’Osona i Salla, fundadors de Sant Benet de Bages L’any 951 anà a Roma amb altres magnats catalans Desplegà una gran activitat consagrà esglésies, dotà monestirs Salinoves, Graudescales, Pinsent i Serrateix, participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages i en l’oposició, el 956, al pretès arquebisbe de Tarragona Cesari de Montserrat
Guillem I de Pallars
Història
Comte de Pallars (947-950), fill d’Isarn I.
Governà amb el seu pare almenys des del setembre del 947 Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Gerri de la Sal No sembla haver-se casat ni haver tingut descendència
Guilarà
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (937 — 959).
Intervingué en la fundació de Sant Pere de les Puelles i en consagrà l’església el 945 Intervingué també en la defensa del Penedès, on l’església de Barcelona tenia molts béns, que ell augmentà amb l’adquisició dels castells de Freixà i de Vila-rodona
Guadall d’Empúries-Rosselló
Cristianisme
Bisbe d’Elna (920-47).
Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat
Guadall II
Història
Vescomte d’Osona (963-978), germà de Guisad, bisbe d’Urgell i probablement net de Guadall I (938), també vescomte d’Osona.
És el primer membre cert de la família vescomtal d’Osona, que prengué després el nom de Cardona Es casà amb Ermetruit fou pare d’Ermemir, de Ramon, d’Arnulf bisbe d’Osona, de Llop i de Miró
Marcús
Història
Ciutadà barceloní.
Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona 985 i fou dut a Còrdova El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins
Lindoí
Història
Vescomte de Narbona.
El 878 s’aixecà, juntament amb el comte Miró de Conflent, contra el marquès Bernat de Gòtia, revoltat contra l’emperador Carles el Calb i el seu successor, Lluís el Tartamut devastaren les terres narboneses i rosselloneses i expulsaren clergues de la diòcesi de Narbona, que substituïren per amics seus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina