Resultats de la cerca

Estudià l’estructura de les proteïnes i els mecanismes de la fermentació alcohòlica Editor del Handbuch der biologischen Arbeitsmethoden ‘Manual de les metodologies biològiques’

Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes Recull , Poble Andorrà , Buho  i Plançó Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968

Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca

Estudià, juntament amb altres autors Kuhn, Morris, l’estructura química i els efectes fisiològics, profilàctics i terapèutics d’algunes vitamines E El 1937 rebé el premi Nobel de química, juntament amb WNHaworth

Fou professor de física i meteorologia a la Technische Hochschule de Munic 1907 i professor honorari d’astrofísica 1928 a la Universitat de Munic Les seves investigacions se centraren en l’aplicació de la termodinàmica als fenòmens naturals, especialment en els camps de la geofísica i de l’astrofísica Desenvolupà la teoria dels gasos politròpics i les seves aplicacions a l’estudi de l’estructura estellar, i donà solucions numèriques del model convectiu i del model d’Eddington partint dels diferents valors de l’índex politròpic n Fou un dels fundadors del “Zeitschrift für…

Establerta a Anglaterra, es casà amb Richard Aldington 1913 i s’incorporà al grup imaginista presidit per Ezra Pound El seu afany de concisió expressiva —que la impulsà a signar habitualment amb les inicials HD — es manifesta en llibres com Sea Garden 1916 i Red Roses for Bronze 1929 Es divorcià 1937, i fixà la seva residència a Suïssa, on escriví The Walls Do not Fall 1944 i Tribute to Angels 1945

Es doctorà a Madrid en dret i filosofia i lletres i el 1933 ingressà al cos diplomàtic Collaborà a “La Nostra Terra” i a l’“Almanac de les Lletres” Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica Publicà el recull poètic de caràcter intimista 14sonets i una cançó 1973 Cal remarcar les sevestraduccions al català d’obres d’autors alemanys i russos La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke 1953 i Les coses en els “Sonets a Orfeu” 1957 de RM Rilke Tonio Kröger 1955 de Thomas Mann i Poemes 1975 de Gottfried Benn, entre d’altres És també…

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts d’Amsterdam 1940-43, i exposà en solitari per primer cop el 1946 L’any 1948 fundà el grup experimental Reflex i participà en la creació del grup internacional COBRA Aquests anys, la seva pintura donà lloc a diverses polèmiques tant per causa de la seva cruesa com per les tècniques utilitzades, molt inspirades en l’art dels infants i en el d’individus afectats de malalties mentals El 1950 anà a París, on exposà i consolidà la seva projecció internacional El 1954 rebé el gran premi de la UNESCO, i el 1960 el Guggenheim, a més dels premis de les…

Es formà a Karlsruhe 1888 i a París Artista polifacètic, obrí un taller de brodats a Florència 1892, i el continuà a Munic dos anys més tard Fou cofundador de la revista Vereinigte Werkstätten für Handwerkskunst 1897 Dissenyà també mobiliari i conreà l’escultura Típic representant del Jugendstil, la seva obra reflecteix constantment un moviment ondulant, centrat gairebé sempre en motius vegetals, que ell coneixia bé gràcies als seus estudis d’història natural previs als artístics Les seves columnes, entre fantàstiques i florals, el relacionen molt de prop amb Antoni Gaudí

Les seves investigacions sobre citologia vegetal li permeteren de formular el concepte de meristema regions embrionàries amb cèllules extraordinàriament actives, l’anomenada teoria micellar sobre l’estructura íntima de la fusta i una original visió de l’evolució orgànica, exposada a l’obra Mechanisch-physiologische Theorie der Abstammungslehre ‘Teoria mecanicofisiològica de l’evolució’, 1884