Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
Marta Gens Barberà

Marta Gens Barberà (a l’esquerra)
Arxiu M. Gens
Voleibol
Jugadora i entrenadora de voleibol.
Començà al CV Altafulla i al CV Torredembarra El 1986 fitxà per l’equip juvenil de l’Espanyol-Cornellà i la temporada 1988-89 arribà al primer equip El 1990 participà en el programa ADO i la temporada 1991-92 abandonà el club per concentrar-se amb la selecció espanyola amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment jugà al CV Alcorcón 1992-93, el CV Múrcia 1993-95 i el CV Albacete 1995-98 La temporada 1998-99 jugà al Vigetano Moreschi de l’A2 italiana L’any següent tornà a la Superlliga, aquest cop amb el CV Tenerife 1999-2000, el CV Burgos 2000-03 i el CV Las Palmas…
James Salter
Literatura
Nom amb el qual és conegut l'escriptor nord-americà James Horowitz.
Graduat a l'acadèmia de West Point, s'incorporà a l'aviació militar, que li forní l’experiència de la primera novella, The Hunters 1956, la versió cinematogràfica de la qual 1958, protagonitzada per Robert Mitchum, obtingué un èxit considerable El 1961 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a escriure i, amb el cognom Salter, que més tard convertí en nom legal, publicà les novelles The Arm of Flesh 1961 i A Sport and a Pastime 1967 Escriví també guions per a Hollywood, com ara el del film Downhill Race 1969, protagonitzat per Robert Redford i Gene Hackman, i dirigí també una pellícula Three ,…
Salvador Cot i Belmonte

Salvador Cot i Belmonte
Periodisme
Periodista.
S’inicià professionalment al Diari de Terrassa 1983 i, el 1988, s’integrà a TVE a Catalunya Posteriorment treballà al Diari de Barcelona i a COMRàdio, on fou editor dels informatius del cap de setmana El 1996 ingressà per oposició als serveis informatius de Televisió de Catalunya TVC i, fins el 2002, en fou corresponsal a Madrid, Bilbao i París Subdirector del diari Avui 2006 i director de l’edició digital 2008, abandonà el càrrec per dirigir el diari electrònic Nació digital 2010-15 Per la tasca en aquest mitjà, que situà entre els líders dels portals de notícies en català, el 2015 rebé el…
Partit Popular Europeu
Política
Partit polític conservador del Parlament Europeu.
Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA 1953, però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics especialment procedents del Partit Conservador britànic Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 157 escons sobre , des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons sobre 626, 288 el 2004 sobre 732, 265 el 2009 sobre 736, 214 el…
Uc
Música
Grup musical eivissenc.
Fundat l’any 1973 per Isidor Marí Mayans , Victorí Planells i Joan Marí Murenu , nasqué amb la intenció de fer versions de cançons tradicionals de l’illa, però també musicà poemes d’autors com Marià Villangómez, o composicions pròpies, com Flors de baladre , d’Isidor Marí El primer àlbum publicat fou Cançons d’Eivissa 1974, al qual seguiren En aquesta illa tan pobra 1974 i Una ala sobre el mar 1979 Participà també en el festival Sis Hores de Cançó de Canet el 1976 i actuà en nombrosos concerts, en solitari i conjuntament amb altres cantautors i grups de la Nova Cançó El 1979 Isidor Marí…
,
l’Isàvena

El riu Isàvena, i en segon terme el Turbó
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de l’Éssera per l’esquerra; desguassa al seu col·lector a Graus (Osca).
Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert…
Ernest Bai Koroma
Política
Polític de Sierra Leone.
Graduat el 1976 a Freetown, fou professor d’ensenyament secundari fins el 1978, any que inicià una carrera d’èxit com a agent d’assegurances que el portà al capdavant de Reliance Insurance Trust Corporation Ritcorp, de la qual fou director general del 1988 al 2002 El març d’aquest any esdevingué líder de l’All People’s Congress APC, el principal partit opositor de Sierra Leone, però perdé en les eleccions presidencials del maig davant Ahmad Tejan Kabbah A causa de disputes internes, el 2005 abandonà breument el lideratge de l’APC, però el tornà a recuperar el mateix any En les eleccions…
Donato Bramante
Arquitectura
Arquitecte italià.
Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a Tívoli i a…
Elionor de Sicília
Segell d'Elionor de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia i tercera muller (1349) de Pere III el Cerimoniós, proposada per aquest als catalans de Sicília en requerir ells l’ajuda del rei en llur lluita contra els nobles sicilians.
Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…
Michel Rocard

Michel Rocard
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Militant de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO, antecedent del Parti Socialiste des del 1949 i secretari general dels estudiants socialistes 1955-56, el 1958 es graduà per l’École Nationale d’Administration, i inicià una carrera com a alt funcionari El mateix any abandonà la SFIO i el 1960 fou cofundador del Parti Socialiste Unifié PSU Sota el pseudònim de Georges Servet, en fou secretari general en 1967-73 i, arran dels fets de Maig del 1968, protagonitzà una etapa marcada per l’esquerranisme que reportà escassos resultats al seu partit, malgrat aconseguir l’acta de…