Resultats de la cerca

Fill i deixeble del paisatgista i pintor sobre vidre Manuel Marquès i Carles , primer mestre de Francesc Gimeno Format a la Llotja barcelonina, amplià estudis a Madrid, a París i a Roma Exposà, amb èxit, a Barcelona, a Madrid i a Londres Conreà el retrat i l’escena anecdòtica, i al darrer decenni del s XIX fou situat entre els noms més importants del moment per un cert sector de la crítica Hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Tortosa

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid Collaborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística llatina i romànica i d’epigrafia D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo 1971, Interpretación de los modos del verbo catalán 1972, Inscripciones romanas de Barcelona 1973, Estudis estructurals del català 1975, El préstamo fonológico 1976, Diátesis múltiple de la serie en -dora…

Fou membre del Grup d'Elx Participà en moltes exposicions internacionals Fou un dels promotors del Museu d’Art Contemporani d’Elx, on hi ha obres seves, així com a d’altres museus d’arreu de l’Estat espanyol

Lluità contra Napoleó en la guerra del Francès Adherit a la causa carlina, lluità tota la primera guerra Carlina, i no acceptà la pau de Bergara 1839 Refugiat a Castellot març del 1840 amb les seves tropes, resistí tenaçment els atacs d’Espartero, Concha i DDulce, fins que, destruït el castell, es rendí

Exposà a Oriola, Barcelona, Càceres i Taipeh Muralista destacat, és autor, entre altres obres, dels murals no-figuratius de la Junta d’Obres del Port de Barcelona 1962

Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions  Imágenes 1954-61,  Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge,  Antes de anochecer 1964, influït…

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional  el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT  i d’organitzar la Societat Tipogràfica…

Paisatgista i aquarellista Deixeble de Nicanor Vázquez a l’Ateneu Obrer Concorregué a nombroses exposicions Correcte acadèmic, fou degà de la societat l’Arca de Noè i soci d’honor del Cercle Artístic de Barcelona

Maldà per l’enaltiment dels aspectes creatius i artístics de la seva professió S’establí amb negoci propi el 1958 a Barcelona, i des d’aleshores amplià el negoci fins a establir-se en diverses ciutats d’arreu del món El 1972 obrí el primer saló de perruqueria unisex de l’Estat espanyol Creà diverses franquícies en acadèmies i establiments de perruqueria És autor de diversos llibres professionals, una biografia de Dalí Tot Dalí , 2003, amb el qual collaborà en la realització d’una gegantina perruca per al Museu Dalí de Figueres, i reculls d’impressions i records Llongueras tal cual , 2001 L’…

Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies 1519-23, als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae Bruges 1528, Barcelona 1531, en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre la mensa episcopal d’Elna 1537 Fou bisbe…