Resultats de la cerca

El 1917 formà part del grup De Stijl, però s’encaminà vers un precubisme D’una gran perfecció en tots els detalls del seu treball, el seu interès se centrà en les relacions que han d’establir-se entre els buits i els plens d’una obra Exemples més significats d’aquesta etapa són el Café d’Unie, a Rotterdam 1924-25, destruït el 1940, i un projecte de cases en sèrie al bulevard de la plaça Sheveringen 1917 El 1918 fou nomenat arquitecte municipal de Rotterdam Després de la seva ruptura amb Theo van Doesburg construí les cases populars Hoek van Holland 1924-27 i la Kiefhoek 1925-27,…

Inicià el seu treball l’any 1947 amb uns experiments fotogràfics que anomenà ‘hipnagògics’ i que produeixen imatges fragmentades La seva obra participa dels moments clau de l’art francès, com el Nouveau Réalisme i el Lettrisme , i es caracteritza per un fort interès pel deliri i el llenguatge Considera que el seu taller és el carrer, com mostren els seus affiches dechirées —un treball realitzat des del 1949 amb Jacques Villeglé—, fragments de cartells vells i estripats, que converteix en grans obres abstractes A partir del 1959 inicià les palissades , que sorgeixen dels anteriors…

Entre el 1981 i el 1986 estudià a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam, ciutat on viu i treballa Ha mostrat interès per la cultura juvenil, els seus ritus i formes d’expressió i per com es constitueix socialment la identitat dels joves en el seu propi entorn i en el món dels adults Realitza sèries de fotografies i videoretrats de nens i d’adolescents en contexts determinats Beaches The Buzzclub , Liverpool , UK/Mysteryworld , Zaandam , NL , presentada al MACBA a l’estiu del 1998, amb imatges preses a discoteques El reflex de la discrepància entre la uniformitat, les normes i…

Deixeble de l’escola de Llotja, on fou influït, més en l’actitud que no pas en la forma, pel mestratge de Martí i Alsina i, sobretot, d’Antoni Caba, a vint-i-quatre anys anà a París, on s’entusiasmà pel realisme camperol de Jean-François Millet i de Jules Bastien-Lepage Novament a Barcelona, féu grans composicions de caire històric i allegòric, com les del paranimf de la universitat 1888, les del seminari 1904 —destruïdes el 1936— i les de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat 1928 Es dedicà amb preferència a una pintura plàcidament naturalista, de tema mariner o rural, on es…

Estudià belles arts a la Llotja i des del 1975 es dedica professionalment al dibuix humorístic en diversos diaris i revistes Dotat d’un humor àcid, especialment sobre qüestions polítiques, i d’una gran capacitat per al dibuix i la caricatura, ha collaborat en les publicacions El Correo Catalán, Interviú , El Papus , El Jueves , El Temps , Avui i El País Després d’una llarga etapa com a collaborador de La Vanguardia  1989-97, del 1997 al febrer del 2018 publicà diàriament la secció “A la rereguarda” d’ El Periódico de Catalunya Des del març d’aquest any publica una vinyeta diària al diari Ara…

Estudià clavicèmbal i flauta de bec, i després amplià la seva formació amb la carrera de musicologia, que realitzà a Viena i a París S’especialitzà ben aviat en música antiga, àmbit en què desenvolupà una tasca tant d’instrumentista com de colleccionista El 1958 fundà el grup Musica Antiqua, que un any després passà a denominar-se Conjunt de Música Antiga Parallelament inicià la seva tasca docent a la Musikhochschule de Viena i el 1969 fundà el Clemencic Consort , amb qui treballà intensament el repertori medieval, renaixentista i del primer Barroc, dedicat especialment a la música vocal Amb…

Estudià composició amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek de Brno 1948-52, on més tard feu classes El folklore moravià i la música i la teoria de L Janácek foren les seves principals fonts, com ho fou també la tècnica modal de B Bartók Un llenguatge d’estructures aïllades i sense l’elaboració tradicional dels temes el portà de primer a un tipus de música tensa, rítmica i d’expressivitat dramàtica Els anys cinquanta, les seves obres passaren a tenir una factura més clàssica, entre el contrast i el rigor formal Posteriorment introduí la forma evolutiva en els temes, i els anys seixanta començà a…

Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran de la Caputxinada del 1966 Posteriorment anà als Estats Units, on feu recerca i investigà a Ann Arbor Universitat de Michigan fins el 1970 En tornar fou nomenat director de l’ICE i catedràtic de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, fou director general de promoció de la salut de la Conselleria de Sanitat i de l’Institut d’Estudis de la Salut 1981- 82 Autor d’ El sedimento…

Arran de la crisi migratòria dels refugiats, el Govern suec va controlar des de les fronteres els fluxos de refugiats --Suècia va acollir al voltant del 14% de les sollicituds d'asil de tota la UE, per la qual cosa va esdevenir el país que acull més refugiats per capita -- El país també va viure amb interès el casament del príncep Carles Felip de Suècia i l'exmodel Sofia Hellqvist En política internacional, la defensa del Front Polisario del Sàhara Occidental a càrrec del país escandinau va provocar manifestacions a l'ambaixada sueca al Marroc i alguns boicots a empreses sueques…

La piromania és un trastorn de la conducta de causa desconeguda que es caracteritza per la tendència a provocar incendis i la fascinació que produeix el fet d’observar-los La persona piròmana experimenta un increment de la tensió subjectiva abans que s’iniciï el foc i un intens plaer o alleugeriment quan s’ha produït Moltes de les persones afectades per aquest trastorn manifesten un gran interès per tot allò que es relaciona amb els focs, com ara els instruments que s’utilitzen per a apagar-los o les conseqüències que provoquen N’hi ha que, fins i tot, experimenten excitació…