La piromania és un trastorn de la conducta de causa desconeguda que es caracteritza per la tendència a provocar incendis i la fascinació que produeix el fet d’observar-los. La persona piròmana experimenta un increment de la tensió subjectiva abans que s’iniciï el foc i un intens plaer o alleugeriment quan s’ha produït. Moltes de les persones afectades per aquest trastorn manifesten un gran interès per tot allò que es relaciona amb els focs, com ara els instruments que s’utilitzen per a apagar-los o les conseqüències que provoquen. N’hi ha que, fins i tot, experimenten excitació sexual davant el foc.
Aquesta alteració se sol presentar durant la infància i, en general, evoluciona de manera crònica. Sovint s’acompanya d’episodis reiterats d’intoxicació alcohòlica, pertorbacions sexuals, quocient intel·lectual inferior al normal i sentiments de frustració. Hom en centra el tractament en la reeducació i la psicoteràpia. Quan convé, cal procedir al tractament del trastorn psíquic de fons que provoca la manifestació de la piromania.