Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
fanfara
Música
Música per a instruments de vent-metall, de vegades acompanyats amb percussió, per a ser tocada en actes cerimonials, per a anunciar l’arribada d’alguna personalitat, o per a iniciar algun acte públic.
També té la mateixa funció en la música militar o en les caceres, com a crit per a iniciar la partida, la retirada, etc Per extensió, passatge de música simfònica o escènica que emula les característiques abans esmentades
obert
Música
En alguns instruments de vent-metall, especialment la trompa, terme usat en oposició a ’tapat’ o bouché per a indicar l’emissió del so sense obstruir amb la mà el pavelló de l’instrument.
En la partitura, després d’un passatge bouché , s’escriu una ’o’ ouvert damunt les notes per a indicar la tornada a aquesta forma d’emissió
la Segarra
Comarca
Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…
La serra de l’Albera
Vessant sud de l’Albera, dominat en gran part, a conseqüència dels repetits incendis, per brolles d’estepa negra Cistus monspeliensis Oriol Alamany La serra de l’Albera 112, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Muralla fosca entre l’Empordà i el Rosselló, la serra de l’Albera és l’extremitat oriental de la serralada pirinenca La muntanya domina la mar Mediterrània i s’hi precipita La costa és molt retallada i petites platges de còdols s’amaguen al fons de profundes cales l’aridesa del litoral, que recull uns 650 mm de precipitació anual, podria fer oblidar que…
núvol de foehn
Meteorologia
Núvol associat a l’efecte foehn, típic d’un corrent d’aire humit que bufa cap a una muntanya o serralada i produeix precipitacions a sobrevent i vent molt sec i més càlid a sotavent.
En general es tracta de núvols del tipus altocúmulus lenticular, produïts en l’ona que es forma a sotavent de l’obstacle muntanyós
mestral
Meteorologia
Geografia
Vent catabàtic del NW que bufa al delta del Roine quan les altes pressions d’Europa atretes per les baixes de la Mediterrània canalitzen per la vall estreta del riu vents freds sobre la regió.
Als Països Catalans hom coneix amb aquest nom els vents d’aquest quadrant, establerts quan l’anticicló atlàntic domina l’W de la península Ibèrica i el seu flanc N és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l’Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona
llaurar
Transports
Arrossegar-se l’àncora pel fons de la mar pel fet de no restar ben aferrada i no poder impedir el moviment que l’acció del vent o del corrent produeix sobre la nau ancorada.
xiular
Certs animals, certs instruments i conductes en passar-hi un corrent d’aire, el vent, un objecte que talla l’aire, produir un so més o menys semblant al que produeix una persona quan xiula.
fusta
Música
En la pràctica orquestral, nom amb el qual hom designa un grup d’instruments de vent —no necessàriament de fusta— que pot ésser format per oboès, corns anglesos, clarinets, fagots, contrafagots, flautes, flautins i saxòfons.
aspa
Conjunt de les quatre antenes d’un molí de vent i, en general, de quatre o més barres disposades en aspa, com les de l’argue, etc, que serveixen per a fer moure l’aparell.