Resultats de la cerca

Bisbe d’Arràs 1540, fou el portantveus de Carles V al concili de Trento i contribuí a la negociació de la pau d'Augsburg entre l’emperador i els prínceps protestants 1555 Al servei de Felip II, intervingué en les conferències de Marcoing i de Cercamps 1558, que prepararen el tractat de Cateau-Cambrésis Nomenat arquebisbe de Malines 1560 i cardenal mentre actuava com a governador de Flandes, la seva intransigència religiosa provocà la indignació popular Enviat a Roma, fou virrei de Nàpols 1571-75 De retorn a Madrid 1579, presidí el Consejo Supremo de Italia, contribuí a l’annexió de Portugal…

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb…

Treballà a París al servei d’Elisabet de Baviera 1396 Anà després a Dijon, on fou pintor oficial dels ducs de Borgonya, des del 1398 Entre els retaules que Felip II l’Ardit li encarregà per a la Cartoixa de Champmol, hom considera de la seva mà el Martiri de sant Dionís ~1415 Musée du Louvre, París La seva obra, en gran part dubtosa, contribuí a la fusió de les tendències flamenca, francesa i italiana que donaren lloc a l’anomenat estil internacional Hom li atribueix també com a obres seves una Pietat ~1400 Musée du Louvre i un retrat de Joan II sense Por 1415 Koninklijk Museum…

Un viatge juvenil a Itàlia el posà en contacte amb l’ambient artístic romà i llombard, i adquirí un gran coneixement de l’art de MMda Caravaggio De retorn a la península Ibèrica, professà a l’orde dominicà a Toledo 1613 Vers el 1620 fou professor de dibuix del futur Felip IV Participà en les decoracions del Salón de Reinos del palau del Buen Retiro amb la Reconquesta de la badia del Brasil avui al Museo del Prado, Madrid El Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú té una bona representació del seu art se'n destaca L’adoració dels pastors En el seu estil hom pot trobar unes certes…

Vida i obra Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem 1614 i predicador apostòlic Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i els carrers de València a un públic popular els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i notes còmiques S’han perdut els manuscrits que contenien prèdiques seves Partidari de Felip IV, participà en la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví composicions en vers La guerra de Catalunya , Carta als miquelets És autor també de goigs i d’una Història del Sant Sepulcre en vers…

Ciutadà honrat de Barcelona Fill de Jeroni Navel i de Cardona El 1640 era capità d’una companyia que lluità contra les tropes de Felip IV, en iniciar-se la guerra dels Segadors Fou diverses vegades delegat del Consell de Cent i mestre de camp de les forces barcelonines El 1649 Pèire de Marca el féu empresonar en la repressió general contra els suposats desafectes a França Fou sovint l’enllaç entre el Consell de Cent i el virrei Joan d’Àustria, en 1653-55, i més tard conseller en cap 1661 i 1676 Acudí amb tropes a socórrer Girona, assetjada 1675 per les forces de Lluís XIV Encara…

Cavaller de Calatrava Fill i hereu de Francesc I de Montcada i de Cardona Virrei de Sardenya 1590-95, on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa i de foment de l’agricultura Lluità després contra els anglesos 1596-98, fou virrei d’Aragó 1604-10 i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que…

El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes més tard per…

A la cancelleria catalanoaragonesa venia, en dignitat, després del vicecanceller Tenia cura de guardar els segells del rei excepte el segell secret, del qual era dipositari el camarlenc, de percebre el ius sigilli , amb el qual pagava el personal de la cancelleria, i d’assumir la direcció dels empleats d’aquella, de revisar i corregir les lletres i els privilegis i de procurar que es redactessin “en bella retòrica i bon llatí” El càrrec fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó a favor de Francesc de Prohome 1349-54, el qual substituí Mateu Adrià 1354-64 Altres protonotaris foren Jaume Conesa…

Els electors formulaven prèviament unes peticions cahiers de doléances que lliuraven a llurs representants, però l’assemblea no prenia decisions El 1302 Felip el Bell reuní els primers estats generals i de nou foren reunits algunes vegades al llarg dels s XIV-XVI El 1614 els reuní la regent Maria de Mèdici, i el 1789 Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts Reunits a Versalles maig del 1789, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual La negativa reial motivà que el…