Resultats de la cerca

Es traslladà el 1777 a l’Argentina, on arribà i s’establí, amb el seu germà Jaume Nadal, al Riu de la Plata Més tard, tots dos, fixaren la seva residència a Salta, on obriren un negoci Implicat directament en la política, milità al bàndol reialista el 1808 aportà diners a favor de la monarquia espanyola per a la guerra declarada contra França Fou membre del Cabildo de Salta i, el 1810, participà en el Cabildo Abierto

Germà del primer marquès d’Estella Fou governador militar de Huelva, comandant militar a Trinidad, a Puerto Rico i al castell de La Cabaña Cuba capità general d’Andalusia 1868-69, de València 1869 i Puerto Rico, conseller d’estat 1870 i director general d’artilleria Es distingí en la repressió de la revolució federal de València 1869 bombardejant les zones més poblades de la ciutat Publicà l’estudi La economía en los gastos públicos 1871

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906

Juntament amb el seu germà Eugène Peugeot Hérimoncourt, 1844 — 1907 inicià la fabricació a França de bicicletes i automòbils, tot agrupant diverses societats ja existents, creades per la família Peugeot El 1897 fundà la Société des Automobiles Peugeot Els fills d’Eugène s’hi associaren el 1910 i formaren una nova societat Després de la Primera Guerra Mundial s’anaren independitzant diverses societats la Peugeot Cycles 1926, la Peugeot Automobiles 1929 i la Peugeot et Cie

Establert a París 1822, es dedicà al canvi de moneda El 1835 s’associà amb James de Rothschild per construir i explotar la línia fèrria París - Saint-Germain-en-Laye, però més tard fundà una banca pròpia 1852, que féu fallida el 1868 El seu germà Isaac Pereire Bordeus 1806 — Armainvilliers, Illa de França 1880 anà a París el 1823, on collaborà en diversos diaris saintsimonians Sotsdirector del ferrocarril de Saint-Germain, publicà diverses obres sobre finances

Germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles casat amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades Castellví de la Marca És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d’obres enamorades de París una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits Bibliografia Archer, R 1994 “L’obra poètica de Pere Joan de Masdovelles” Els Marges , 49

Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans

Entre el 1464 i el 1466 féu les terracotes del claustre de la Cartoixa de Pavia, on, des del 1473, treballà a la façana amb el seu germà Antonio Mantegazza , també escultor i orfebre L’estil de cadascun dels germans no pot ésser fàcilment diferenciable, però tanmateix ho és el de tots dos, pel patetisme, el moviment i el drapejat de les figures, del de GAAmadeo, que, des del 1474, dirigí les obres de la façana

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

Fill i successor d’Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya Quan decidí d’acceptar el vassallatge que li proporcionà Abū Ya'qūb Yūsuf, fou deposat pel poble El seu germà ‘Alī ocupà el seu lloc però, deixant Ṭalḥa de regent, partí cap a Bugia el mateix any 1184 Amb la intervenció d’ibn Ruburṭayr, Muḥammad recuperà el poder 1185 i, sembla, reconegué la sobirania almohade Tornat a deposar a Mallorca, fou nomenat pel califa Almansor governador de Dénia, on morí