Resultats de la cerca

Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres

El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa

Participà el Gandhi's Non-Cooperation Movement 1920-21 Fou editor de “The Hindustan Times” Delhi, 1925-26, membre del consell legislatiu de Bombai 1927-29 i secretari general del National Congress 1931 Fou membre de la Indian Constituent Assembly 1946-50, ministre de proveïments i d’agricultura del govern de l’Índia 1948-50 i membre del Governing Body Gandhi Peace Foundation 1958-70, i fou diputat del parlament indi des del 1959

Amic del rei arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vicetresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda Proposat com a bisbe de Potenza Itàlia per Carles III 1707, no n’ocupà la seu El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres

Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi

La Union Monégasque del president sortint, Jean-François Robillon, va patir una severa derrota en les eleccions al Consell Nacional de Mònaco celebrades el 10 de febrer L’oposició, que s’agrupa en la llista Horizon Monaco, encapçalada per Laurent Nouvion, va guanyar amb més del 50% dels vots, mentre que Renaissance –una llista presentada per treballadors del grup empresarial SBM Casino de Montecarlo, entre d’altres– va sorprendre amb un escó

Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de…

Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista Dins del…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi com a jurisconsult El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus , en dos volums el segon publicat el 1622, que fou editat també a Ginebra 1638, a Venècia 1647 i a Lió 1667 —fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara els privilegis dels grups dirigents,…