Resultats de la cerca

Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella

Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-…

En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses…

Comprèn la vall de Rialbo però no la del seu afluent, per l’esquerra, el barranc d’Espluga, que drena els municipis catalans de Merli i de la Vall de Lierp, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera a Campo És accidentat pel sector occidental del massís del Turbó, i comprèn els pobles de Llert cap de municipi, Aguascaldas, Biescas, Santa Maura i Esterún

El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual No es tenen referències històriques exactes, tot i que es creu que l'edifici actual, reconstruït el segle XX, es devia bastir sobre unes restes romàniques

L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé…

El 1741 incorporà Marksuhl, Eisenach i Jena, i el mateix any canvià la denominació per la de ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach , que esdevingué un dels centres intellectuals més brillants d’Europa El 1806 s’adherí a la Confederació del Rin, i el 1815 fou erigit en gran ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach que des del 1877 esdevingué oficialment gran ducat de Saxònia Fou membre de la Confederació de l’Alemanya del Nord 1867 i de l’imperi Alemany 1871 Durà fins el 1918, que fou proclamada la república de Weimar, i el 1920 fou integrat al land de Turíngia

Era lloc de moriscs i fou annexionat a Navarrés el 1574

La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en…

En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents…