Resultats de la cerca
Es mostren 3137 resultats
Grup Constitucionalista
Política
Associació heterogènia de polítics moderats que reivindicava el funcionament íntegre de la constitució del 1876 a l’Estat espanyol, la vigència de la qual havia estat pràcticament anul·lada pel cop d’estat de Primo de Rivera.
El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII
Pablo Iglesias Turrión

Pablo Iglesias Turrión
© Podemos
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret 2001 i en ciències polítiques 2004, doctorat el 2008 per la Universidad Complutense de Madrid, d’on fou professor titular interí 2008-11 i nomenat professor honorífic 2014 Treballà a la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales CEPS, i és autor d’articles acadèmics Actiu des de molt jove en els moviments antiglobalització, collaborà en diversos mitjans de comunicació, entre d’altres el diari Público , per a la televisió del qual presentà i dirigí un programa Cap de continguts de la productora Con Mano Izquierda 2010-15, fou tertulià habitual sobre temes …
Pepa Plana
Arts de l'espectacle (altres)
Nom pel qual és coneguda l’actriu i pallassa Josepa Plana i Llort.
Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona 1989, fundà la companyia Pretèrit Perfecte i participà en collaboracions amb altres companyies, com la turca Sandimay L’any 1998 creà la seva pròpia companyia, amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensat per a un públic adult, i és així com estrenà a la Fira de Tàrrega l’espectacle De Pe a Pa , guardonat amb el premi Aplaudiment FAD 1999 L’any 2000 presentà l’espectacle Giulietta al IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat En el tercer espectacle, Hatzàrdia , estrenat el 2004, jugà per primer cop amb un codi…
Pàdua
Pàdua El Palazzo della Raggione (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al segle IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…
riu d’Algars

El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després…
desenvolupament
Economia
Procés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d’una àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una millor distribució d’aquesta renda.
El desenvolupament pressuposa unes condicions prèvies per a la seva aparició, en les quals l’estat hi té un paper essencial seguretat i estabilitat, instrumentació de la política econòmica, control de fenòmens com la inflació, la deflació o els moviments de la balança de pagaments La base fonamental del desenvolupament, però, és la innovació tecnològica creixent i continuada, amb unes creixents necessitats de capital, que no sempre repercuteix en més benestar per a la majoria Per tal de consolidar i donar continuïtat al creixement, la societat en la qual aquest té lloc sol impulsar un seguit…
Patricio Aylwin Azócar
Política
Advocat i polític xilè.
Fill d’un alt funcionari del tribunal suprem d’origen gallès, es llicencià en dret el 1943 Exercí la docència, entre d’altres, a la Universidad Nacional i a la Pontificia Universidad Católica Al final dels anys quaranta s’afilià al partit catòlic i conservador Falange Nacional, que presidí en 1950-51 El 1957 fou cofundador del Partido Demócrata Cristiano PDC, que presidí des de l’any següent President del Senat sorgit de les eleccions del 1970 que donaren el govern a la Unidad Popular presidida per Salvador Allende , s’oposà frontalment al programa socialitzador d’aquest Donà suport al cop d’…
Kim Jong-il
Política
Polític nord-coreà.
Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica conseqüència de l’aïllament del…
Pius XII

Pius XII a la portada del diari La Mañana, 5 de desembre de 1951
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Eugenio Pacelli en esdevenir papa (1939-58).
Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…
Miquel Pueyo i París
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Lingüista i polític.
Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…
,
