Resultats de la cerca

Formada al Club Natació Terrassa, gaunyà la medalla d’or en 400 m lliure i 400 m estils en el Campionat d’Espanya Júnior 2007, i la medalla d’or en 4 × 100 m lliure i la de plata en 400 m estils 2009 En categoria absoluta guanyà el 4 × 200 m del Campionat d’Espanya 2007 i fou medalla de bronze en 400 m estils en la categoria absoluta També fou medalla de bronze en 400 m estils en el Campionat d’Espanya 2008 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 200 m lliure 2008 També aconseguí la medalla d’or en 4 × 100 m lliure, plata en 4 × 200 m lliure i bronze en 200 i 400 m estils en el Campionat de Catalunya…

S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda Fou campió d’Espanya individual 1957, 1964, 1965, de dobles 1958 i per equips amb tres clubs diferents el de 7 a 9 1953, 1955, l’Oasis 1957 i el Mayda 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972 També guanyà la Lliga amb el Mayda 1971, 1972 En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols quatre d’individuals 1957, 1959, 1960, 1961 i tres per equips 1953, 1955, 1957 Participà en quatre…

Geògraf i geòleg, s’inicià en l’espeleologia l’any 1964 Membre de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, participà en recerques espeleològiques durant més de quatre dècades als Pirineus occidental i oriental, entre les quals les de la Piedra de San Martín, on arribà als 1250 m de fondària, i la del massís del Cotiella També formà part d’expedicions al Perú i a l’antiga Iugoslàvia Fou el primer president de la Federació Catalana d’Espeleologia 1979-81 i també de la Federació Espanyola d’Espeleologia 1982-92, membre del Comitè Olímpic Espanyol, del qual…

Situada sobre una terrassa de l’alt Vardar, al peu del Suva Gora, és un nus de comunicacions important i un centre comercial que ha tingut un gran desenvolupament al s XX 41066 h el 1921 Reconstruïda després del terratrèmol del 1963, que la destruí pràcticament tota, presenta un aspecte de ciutat moderna A les funcions pròpies administratives i comercials per la seva situació, suma les culturals universitat i industrials indústries mecàniques, químiques, del cristall i elaboració de tabac Bisbats ortodox i catòlic D’origen illíric, fou capital Scupi de la província romana de Dardània El 518…

Jugava d’extrem i es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil Com a jugador del Barcelona Atlètic, debutà amb el primer equip del Barça 1988-89 i la temporada següent s’incorporà a la plantilla El 7 de desembre de 1989, en el partit de la Supercopa d’Europa disputat a San Siro, patí una greu lesió que estroncà la seva carrera Romangué al Barça, inactiu, fins la temporada 1990-91, i posteriorment jugà amb el Múrcia 1991-92 i la Unió Esportiva Figueres 1992-93, on es retirà Amb el Barça jugà 51 partits i marcà 4 gols Guanyà una…

Actuava d’interior i de davanter centre Començà al Futbol Club Gràcia i tot seguit jugà al Futbol Club Barcelona 1926-32, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, però a les acaballes d’aquella campanya 1932-33 retornà al Barça Com a barcelonista, disputà 167 partits i marcà 116 gols Guanyà la primera Lliga 1929, en què fou el màxim golejador de l’equip amb 11 gols Fou una vegada campió de Copa 1928, on marcà el gol del triomf en el tercer partit de la final També obtingué cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 i una Copa de Campions 1928 Posteriorment jugà a l’EC Granollers…

Format en el Club Natació Manresa, començà a destacar la temporada 1994-95 al Club Natació Barcelona i després jugà al Club Natació Terrassa 1995-96 i 2002-03, el Club Natació Catalunya 1996-2001 i 2003-04, novament el CN Barcelona 2001-02, el CN Martiánez de Tenerife 2004-05, el Real Canoe NC de Madrid 2005-09 i, finalment, el CN Manresa 2009, entrenador de l’equip femení Guanyà tres Lligues 1995, 1998, 2002, tres Copes del Rei 1995, 1997, 2002 i una LEN Trophy 1995 En el període 1995-2002 fou 162 vegades internacional amb la selecció d’Espanya tot participant en dues Copes del Món 1997,…

El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central…

Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau 807-816, a l’actual Àustria, en temps de Carlemany Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià comtat de Narbona El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca El 854 collaborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854 No sabé evitar, però, que l’estiu…

A onze anys deixà l’escola i començà a treballar com a pintor de parets amb el seu pare, activitat que compaginà amb les lliçons de dibuix i pintura del pintor i cartellista Josep Alumà i Sans, pare de Jordi Alumà i Masvidal , i també a l’Escola de Mestres Pintors i Decoradors, on es titulà l’any 1960 El 1964 obtingué el títol de professor de Dibuix per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i posteriorment els de llicenciat en Belles Arts i Arquitecte Tècnic En el període 1965-69 residí a Barcelona, París i Múnic, on descobrí l’art contemporani Del 1970 al 1994 visqué a…