Resultats de la cerca
Es mostren 3871 resultats
Ferid Murad
Medicina
Farmacòleg nord-americà, fill d’un immigrant albanès.
Farmacòleg del departament de biologia integrada, farmacologia i fisiologia de la Universitat de medicina de Texas, fou guardonat, juntament amb RFurchgott i Louis JIgnarro, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998 pels seus descobriments sobre el paper de l’òxid nítric monòxid de nitrogen en el sistema cardiovascular Conjuntament amb Furchgott demostrà que l’acció vasodilatadora de la nitroglicerina i d’altres fàrmacs vasodilatadors depèn de la formació d’òxid nítric, que en actuar sobre el múscul llis dels vasos en provoca la dilatació a més a més, l’òxid nítric actua…
Sándor Vègh
Música
Violinista i director d’orquestra hongarès naturalitzat francès.
Estudià violí i composició amb Zoltán Kodály al Conservatori de Budapest El 1930 inicià la seva carrera com a solista i actuà amb diversos grups de cambra fins que el 1940 fundà el Quartet Vègh La seva carrera sovint es confon amb la del seu prestigiós quartet, però no s’ha d’oblidar la seva activitat com a solista, pedagog i director d’orquestra, desenvolupada especialment al Festival de Prada 1953-63, on collaborà amb Pau Casals, i en el Mozarteum de Salzburg, en el qual treballà des del 1979 fins a la seva mort Al capdavant de la Camerata Acadèmica de Salzburg desenvolupà una intensa labor…
Raffaella Rossellini
Teatre
Ballarina, actriu i investigadora teatral italiana.
Filla de Roberto Rossellini, prengué part en els treballs d’antropologia teatral de l’IRAA Istituto di Ricerca Antropologica sull’Attore di Roma, 1978-87, els muntatges del qual s’han definit com a teatro del rimosso , és a dir, d’allò que és submergit en el subconscient La seva recerca ha basculat entre teatre i dansa, tradicions orientals i pràctiques rituals, entre cos en trànsit i cos quotidià urbà o no, entre gest humà i gest animal Un treball que s’ha concretat en la pràctica escènica i en llibres com La liquidazione del corpo 1989 El 1982 actuà a Sitges XV Festival en l’obra Lontano da…
Joe Pesci
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
De nen ja havia treballat en diverses obres teatrals i musicals Debutà al cinema amb un petit paper a Death Collector 1976 La seva intervenció a Raging Bull 1980, de MScorsese, reactivà la seva carrera en ésser nominat a l’Oscar Actuà a I'm Dancing as Fast Can 1981, Dear Mr Wonderful 1982, Once Upon a Time in America 1984, Man on Fire 1987 i Lethal Weapon 2 1989 Amb Good Fellas 1990, de Scorsese, guanyà l’Oscar Entre els seus films posteriors cal destacar Home Alone 1990, Lethal Weapon 3 1991, Home Alone 2 1992, A Bronx Tale 1993, Casino 1995, 8 Heads in a Duffel Bag 1997, Gone Fishin' 1997 i…
Jeremy Irons
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès.
Format al teatre, actuà en la sèrie televisiva Return to Brideshead i als films The French Liutenant Woman 1980, Betrayal 1982, Moonlighting 1982, Un amour de Swann 1983, The Mission 1986, Dead Ringers 1988, Australia 1989 o Kafka 1991 Fou guardonat amb un Oscar per la seva interpretació a Reversal of Fortune 1990 Posteriorment interpretà Waterland 1992, Damage 1992, The House of Spirits 1993, MButterfly 1993, Die hard with a Vengeance 1995, Stealing Beauty 1996, Lolita 1997, Chinese Box 1997, The Man in the Iron Mask 1998, Dungeons & Dragons 2000, The Fourth Angel 2001, The Time Machine…
Pere Damià
Cristianisme
Nom amb què és conegut Pietro Damiani, bisbe i doctor de l’Església.
Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon coneixedor de l’…
Antonio Machín
Antonio Machín
© Fototeca.cat
Música
Cantant popular cubà.
A 15 anys es donà a conèixer com a cantant Contractat el 1930 per l’orquestra de J Aspiazu, sovintejà actuacions de relleu als EUA, que més endavant repetí amb el seu Cuarteto Machín amb el qual actuà amb èxit per Europa El 1939, als EUA, una afecció a la gola li canvià la veu A l’inici de la Segona Guerra Mundial, s’establí a l’Estat espanyol El seu estil, la seva imatge i, sobretot, la seva professionalitat li aconseguiren una extraordinària popularitat des de mitjan anys quaranta Alternà l’enregistrament de discs amb l’actuació amb orquestres de ball i en pistes de cabaret i escenaris de…
molinisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina proposada per Luis de Molina per tal d’harmonitzar l’omnipotència divina i la llibertat humana i que centrà els grans debats del segle XVII entorn de les qüestions de la gràcia, la predestinació i el lliure albir.
El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les…
Josep Montserrat i Boada
Música
Organista i compositor.
Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa
,
Consell del Regne
Història
Organisme polític de l’Estat espanyol creat per la llei de successió de 1947, que tenia per missió principal d’assessorar el cap d’estat en afers transcendentals.
Era format pel president de les corts, sis consellers nats alts càrrecs de l’exèrcit, l’Església i la justícia i sis membres de les corts Entre d’altres atribucions, tenia la de presentar la terna de candidats per a president de govern i la de proposar a les corts, d’acord amb el govern, el successor del cap d’estat en cas d’incapacitat d’aquest o de morir sense successió Actuà per primera vegada el 1973, quan proposà la designació de l’almirall L Carrero Blanco com a president de les corts més tard, proposà la d’A Suárez 1976 per al mateix càrrec Desaparegué arran de la Constitució del 1978