Resultats de la cerca
Es mostren 1842 resultats
Fons d’art romànic del Museu Maricel (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…
El darrer món bizantinitzant i la introducció de la pintura gòtica. El primer lineal (del 1200 al gòtic)
Art gòtic
Els grans escenaris de l’art del 1200 La importància de la pintura romànica catalana és ben coneguda, però també és evident que, per fer-ne un balanç global, les obres perdudes dels segles XI i XII són determinants Els edificis principals d’aquestes centúries, o ja no existeixen o n’han perdut la decoració mural Podríem dir quelcom semblant de la pintura de la fi del segle XII i del segle XIII L’obra destruïda o desconeguda distorsiona el que sabem de la producció d’arrels bizantines que s’imposà a Catalunya i Aragó a l’entorn del 1200, si bé han pervingut taules molt significatives, com les…
Les grans unitats geològiques dels Països Catalans a la llum de la tectònica de plaques
Com en el conjunt de la regió mediterrània occidental, als Països Catalans les diverses unitats geològiques que es distingeixen representen àrees que han tingut una evolució diferent en el transcurs de les èpoques considerades a les pàgines precedents, és a dir a partir dels temps paleozoics O, a alguns efectes, des del final de l’orogènia herciniana, desenvolupada al Carbonífer Aquesta evolució diferenciada va lligada essencialment a les posicions de les diferents àrees en les plaques que s’han individualitzat i s’han mogut les unes respecte a les altres durant el temps en qüestió Com pertot…
Sant Esteve de Guils de Cerdanya
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est de l’església, un dels edificis més característics de l’arquitectura cerdana del segle XII, amb una àmplia profusió de mènsules i elements esculpits ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Guils de Cerdanya, situat al pendent d’una muntanya, al nord del puig Peiró Mapa 36-10 217 Situació 31TDH079004 Guils de Cerdanya és uns 5 km al nord-oest de Puigcerdà s’hi arriba per la carretera local que parteix de la N-260, a mà dreta, poc després de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell RMAE Història El topònim del lloc de…
Sant Roc de la Farga de Moles (Anserall)
Situació Absis de l’església derruida, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - M Anglada El raval de la Farga de Moles és al peu de la C-145, uns 100 m abans d’arribar al pas fronterer amb Andorra Les restes de Sant Roc o Sant Miquel de Ponts no queden pas més enllà d’uns 40 m de la carretera, pel costat de llevant, al mig d’un bosc Mapa 34-10215 Situació 31TCG742992 Per arribar-hi és millor d’anar a peu, perquè el camí que hi ha al trencall a mà dreta cap a llevant queda tallat per un mur de formigó Des del prat cal endinsar-se al bosc, on hi ha les restes, molt ocultes…
Sant Pere de les Maleses (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Vista interior dels dos absis, sota una gran balma, que formen la capçalera de l’església d’aquest petit cenobi ECSA - JA Adell Aspecte que ofereixen les diferents estances d’aquest antic monestir, edificat totalment sota una gran balma ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Sant Pere de les Maleses es troben dins una balma, a la part alta del barranc de Sant Pere, afluent per la dreta del riu Noguera Pallaresa, en ple congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG373832 L’accés és molt difícil Hi ha dos camins, un que surt d’un revolt de la carretera de la Pobla de Segur a…
Sant Just i Sant Pastor de Son (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església de Sant Just i Sant Pastor, amb el campanar restaurat recentment ECSA - M Catalán Vista aèria de la població de Son, amb l’església parroquial fortificada a l’extrem dret de la fotografia ECSA - JA Corbella L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor és a l’extrem de llevant del poble de Son, en una posició eminent sobre la vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH441207 Per a anar a Son, cal prendre una carretera que surt de la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, a uns 2 km de València d’Àneu JAA Història La vila de…
L’arribada del gòtic en la il·lustració de manuscrits: la fi del bizantinisme i les novetats del segle XIII
La renovació del capital pictòric català consolidat cap al 1200 no es va produir per simple evolució interna dels tallers locals Contràriament, fou fonamental l’arribada de nous ingredients forans que van tendir a suplantar les antigues tradicions, estancades en un bizantinisme que arrelava en el segle XII i per al qual no s’entreveu sempre una sortida gaire clara Fou necessària l’acceptació de nous suggeriments perquè, a partir mitjan segle XIII, la introducció de les novetats gòtiques es convertís en un fenomen cada vegada més general Alguns dels models més apreciats arribaren del món…
Alimentació 2015
Alimentació
Nova reglamentació sobre la declaració d'allèrgens Les allèrgies produïdes pels aliments són un aspecte clau en la seguretat alimentària, per aquest motiu tant la indústria com altres operadors econòmics relacionats tenen la responsabilitat d'afavorir que les persones allèrgiques puguin escollir els aliments que contribueixen, de manera segura, a una alimentació saludable En aquest marc, s'han establert normes que obliguen a informar de la presència de components potencialment allergògens quan s'incorporen com a ingredients en els productes alimentaris Des del desembre del 2014, va esdevenir…
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…
, ,