Resultats de la cerca

El lloc de Raset, situat al NE del terme, surt documentat des del segle XI amb els noms de Raret, Razet i Rased L’església de Sant Cristòfol és ja citada el 1080 en la venda d’un mas dins la parròquia de Sant Cristòfol de Raset L’edifici actual fou refet al segle XVII i és cobert amb nervadures d’estil gòtic i voltes de rajoleria Ha estat restaurat fa poc temps

La capellanía de Santa Maria del castell de Creixell fou instituïda, al març del 1319, per Dalmau II de Creixell a favor del priorat de Lledó L’any 1343 hi ha també notícia de Santa Maria de Creixell, capella del castell L’edifici que hom pot veure actualment és una construcció del segle XVIII A la llinda de la porta hi ha, incisa, la data de 1772 i en un carreu cantoner la de 1779

Aquesta església és la capella de l’antic hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat el 1262 per Guillem de Cervelló Per aquest motiu també és coneguda com a Santa Maria de l’Hospital Es tracta d’un edifici de transició, però amb molt poca influència romànica que conserva vestigis de pintures murals del segle XIV Fou molt reformat al segle XVII i malmès el 1936 Actualment la capella es troba molt restaurada

El santuari de la Mare de Déu de la Roca té els seus orígens en una església documentada per primer cop l’any 1082, en què el comte Artau II lliurà el castell d’Escart al monestir de Gerri, juntament amb les esglésies de Sant Martí d’Escart i Santa Maria de la Roca L’actual edifici és de factura barroca, però no es pot descartar que fos construït sobre una base medieval

A desgrat de no haver pogut trobar cap dada històrica que faci referència a aquesta església, cal admetre’n l’origen en època romànica Les característiques arquitectòniques de l’edifici actual, però, fan pensar en una obra posterior, refeta, a més, l’any 1631, segons consta en una de les dovelles de la porta de l’església Una llinda, datada l’any 1732, porta gravada aquesta frase“ Tomàs Ribera Rec me fecit ”

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages 1745-49 Fou el responsable d’una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir 1755-66 Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó

És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII

S’allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic El lloc és esmentat ja el 839 formà part de la baronia d’Urtx Formà municipi independent fins l’any 1969 L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l’ Estació de Queixans 10 h agl 1981 i el mas d’Amunt

És situat a l’interior, a la vall del riu de Llastres, a llevant del coll de Fatxes Al cim del poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, esmentada ja el 1350, època en què també és esmentada ja l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Tivissa l’edifici actual, però, fou començat el 1773 i té tres naus i una cúpula al creuer s’independitzà el 1786