Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Diari de Catalunya
Periodisme
Diari del matí, portaveu d’Estat Català, publicat durant la Guerra Civil de 1936-39 en deixar de sortir el Diari de Barcelona.
Sortí des del 15 d’agost de 1937 fins al 21 de gener de 1939
teocalli
Arquitectura
Religions de l’Amèrica precolombina
Temple asteca (‘casa de Déu’), sobretot el gran temple piràmide de Tenochtitlán, consagrat a les divinitats de la guerra i de les tenebres.
cala-xarxes
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut per a la instal·lació de xarxes d’obstrucció a l’entrada d’un port o d’una rada.
acord internacional
Dret internacional
Conveni entre estats per a establir una regulació comuna sobre qüestions d’interès mutu (comunicacions postals, aèries, intercanvi de ferits de guerra, etc).
Per a l’eficàcia d’aquests acords no cal la ratificació dels caps d’estat, sinó que és suficient la intervenció dels ministres d’afers estrangers o dels agents diplomàtics dels estats signataris Aquests acords són realitzats mitjançant diversos procediments com, per exemple, intercanvi de notes, cartes, declaracions
Casal Reusenc dels Esports
Esport general
Moviment associatiu sorgit a Reus a l’agost del 1936 per seguir fomentant la pràctica esportiva un cop esclatà la Guerra Civil Espanyola.
Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari
tractat del Trianon
Història
Pau signada al Gran Trianon, el 4 de juny de 1920, entre Hongria i els aliats al final de la Primera Guerra Mundial.
Hongria hagué d’acceptar reduccions en l’exèrcit i fou obligada a cedir Eslovàquia i Rutènia a Txecoslovàquia, Transsilvània i part del Banat a Romania, i Croàcia, Eslavònia i la resta del Banat a Iugoslàvia En conjunt, perdé uns tres milions d’habitants i dues terceres parts del seu territori
campanya de Palestina
Militar
Conjunt d’operacions militars (1915-17), durant la Primera Guerra Mundial, que donaren el control de Palestina i Síria a la Gran Bretanya.
L’intent turc d’apoderar-se del canal de Suez febrer del 1915, fracassat per una contraofensiva dels britànics, menà aquests a la campanya, a fi d’allunyar qualsevol amenaça damunt el canal Llur general, Allenby, ocupà Gaza i Jerusalem 1917, ajudat per una flota aliada i forces franceses, australianes i àrabs Presa també Damasc setembre del 1918, per l’octubre els francesos ocuparen Beirut, i tres dies després Turquia demanà l’armistici
Hiroshima
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, capital del ken homònim.
Situada al S de l’illa, a la costa del Seto-naikai, sobre el delta del riu Ota És un centre de serveis i un actiu port de pesca, que destaca per la recollida d’algues comestibles i la cria d’ostres en el seu golf És un important nucli industrial, amb siderúrgia, drassanes, indústries de fibres artificials, d’automòbils, del vidre, mecàniques i de conserves alimentàries Primera bomba atòmica sobre Hiroshima Japó, durant la Segona Guerra Mundial Cap al final de la Segona Guerra Mundial , el 6 d’agost de 1945, el bombarder nord-americà US B-29 conegut popularment amb el nom d’ Enola Gay , llançà…
tradicionalisme
Història
Política
Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.
A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…
Enric Adroher i Pascual
Política
Polític, que emprà el pseudònim Gironella.
Germà gran d’Antònia Adroher i Pascual , estudià a l' Escola Normal de 1924 a 1928, any en que inicià l’activitat política dins la FAI i marxà a Madrid, on participà en les conspiracions contra la monarquia el 1931 fou un dels detinguts per prendre part en la fallida insurrecció de Jaca del 1930 Membre fundador del Bloc Obrer i Camperol 1931 i de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament 1934, de la qual fou secretari general, formà part del secretariat regional de la UGT de Catalunya Membre del comitè executiu del POUM des de la fundació 1935, en esclatar la Guerra…