Resultats de la cerca

Vida Fill de l’escriptor i polític Joan Estelrich i Artigues, estudià banca a l’estranger i fou director d’una sucursal bancària a Tànger Traslladat a Madrid, inicià estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas i el 1956 començà a treballar com a meritori i secretari de rodatge Fou ajudant de direcció en nombrosos films La vida alrededor 1959 i El extraño viaje 1964, ambdós de Fernando Fernán Gómez A las cinco de la tarde 1960, Juan Antonio Bardem Plácido 1961, Luis G Berlanga i a les produccions de Samuel Bronston rodades a Espanya Exercí de director de producció…

Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual seguí la novella José Trigo 1966, premi…

Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…

En les eleccions municipals de 1995 obtingué 1078 vots 12,8% i 2 regidors i en les de 1999, 1698 vots 18,7% i 3 regidors

En les eleccions municipals d’aquest any, amb Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué 2478 vots 17,8% i 4 regidors

Centre comercial mercat setmanal, d’on ha derivat alguna petita indústria xocolata, farina Donada el 1040 pel rei Garcia a la seva muller Estefania, fou repetidament atacada pels monarques aragonesos A la seva fortalesa estigué empresonat el príncep de Viana El 1512, sota Ferran el Catòlic, passà al regne de Castella Conserva una part de les muralles medievals Entre els seus monuments cal destacar l’església de Santa Maria s XVI, on es conserva un retaule de Juan de Anchieta

Situada a la ruta més transitada entre els EUA i Mèxic i a 240 km de la frontera amb aquest país, hom hi nota la influència hispànica, i bona part de la població és bilingüe Ciutat de funció militar, comercial i industrial, amb foneries, construccions mecàniques, indústria editorial, de la confecció i alimentària A la rodalia es conserven missions franciscanes com les de San José de Aguayo, la Purísima Concepción de Acuña, San Juan de Capistrano i San Francisco de Espada

El president veneçolà, Nicolás Maduro, ordena el tancament de part de la frontera amb Colòmbia per impedir l’entrada d’ajuda humanitària Maduro qualifica l’ajuda de maniobra dels governs estrangers especialment dels Estats Units, hostils al règim bolivarià i favorables a l’oposició que lidera Juan Guaidó El tancament provoca nombrosos enfrontaments violents amb la policia, amb centenars de ferits El dia 22, també per bloquejar l'entrada d'ajuda humanitària, Maduro ordena el tancament de la frontera amb el Brasil

Per 9 a 3 vots el Tribunal Constitucional espanyol rebutja el recurs contra la presó preventiva de l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC Oriol Junqueras És el primer cop que el TC adopta dividit una decisió sobre el moviment independentista català Els arguments dels magistrats Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer es fan públics el 17 de desembre i se centren en l’absència de valoració d’alternatives i d’indicis de reiteració delictiva

El 1961 es casà a Madrid amb Juan Domingo Perón El 1973 aquest recuperà la presidència de la república i María Estela esdevingué vicepresidenta 1973-74 En morir Perón, pel juliol del 1974, es convertí en presidenta i romangué en el càrrec fins al març del 1976, que es produí un cop d’estat militar Empresonada, primer, i confinada, després, s’exilià a Espanya el 1981 Amb la tornada de la democràcia a l’Argentina, mantingué la presidència peronista fins el 1985