Resultats de la cerca
Es mostren 1816 resultats
música de Bratislava
Música
Música desenvolupada a Bratislava (Eslovàquia).
La història musical de Bratislava ha estat marcada pel cosmopolitisme i per la influència de la poderosa veïna, Viena, capital de l’imperi Austrohongarès, del qual Eslovàquia formava part Durant els segles XVIII, XIX i XX la ciutat fou visitada per molts músics illustres, com Haydn, Mozart, Beethoven, Liszt, Brahms, Clara Schumann, R Strauss i Bartók Fins al segle XVII la catedral de Sant Martí fou el nucli més important de la producció musical, juntament amb els convents franciscans La música interpretada en aquestes esglésies que s’ha conservat mostra un ric conreu de la polifonia vocal i…
paràfrasi
Música
Al segle XIX, composició, generalment per a instrument solista (especialment piano), de caràcter virtuosístic, basada en la reelaboració de temes o fragments extrets d’obres preexistents molt populars, sobretot d’òperes.
Les més conegudes són les de F Lizst Rigoletto Paraphrase de concert , 1860
José Van Dam
Música
Baix baríton belga.
Estudià música a la seva ciutat natal amb Frederic Anspach i debutà a Lieja el 1960 com a Don Basilio El barber de Sevilla Entre el 1961 i el 1965 cantà a l’Òpera de París, actuacions que constituïren el principi d’una reeixida carrera internacional que l’ha dut als teatres i festivals d’òpera més prestigiosos i a realitzar nombrosos enregistraments, amb un ampli repertori que inclou obres de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, G Bizet, M Musorgskij i C Debussy Assolí renom internacional al Festival de Salzburg interpretant Salomé , de R Strauss, sota la direcció de H von Karajan, amb el qual…
,
Magda Olivero

Magda Olivero (1968), caracteritzada per a l’òpera Adriana
Música
Soprano italiana, de nom real Maria Maddalena Oliviero.
Estudià a Milà i debutà a Torí el 1933 com a Lauretta a Gianni Schicchi , de Puccini Aviat s’especialitzà en el repertori verista i esdevingué, la temporada 1939-40, la intèrpret emblemàtica d’ Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que interpretà als principals teatres d’òpera d’Itàlia Nàpols, Roma, Venècia i Florència Fou també una notable intèrpret de diversos papers veristes d’òperes de Piero Mascagni, Umberto Giordano, Luigi Cheribini i Riccardo Zandonai El 1941 es casà i abandonà els escenaris Aconsellada per Cilea, reprengué la seva activitat musical el 1951 amb unes memorables…
,
Jean-Claude Malgoire
Música
Director d’orquestra i oboista francès.
Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…
,
June Anderson
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 i es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb un gran èxit amb Sonnambula belliniana Poc després es presentà al Palais Garnier…
,
Fedra
Mitologia
Literatura
Música
Heroïna grega, filla de Minos i muller de Teseu.
S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses—, sobre la…
La Capella Reial de Catalunya
Música
Conjunt vocal i instrumental especialitzat en la interpretació de la música antiga amb criteris històrics.
Fou fundada a Barcelona per Jordi Savall i Montserrat Figueras el 1987 Des del començament de la seva trajectòria ha tingut com a referent les capelles reials renaixentistes i barroques que han inspirat la música sagrada i profana arreu de la península Ibèrica Amb una formació variable, que pot anar dels vuit als seixanta membres, es dedica a la difusió del repertori català i hispànic mitjançant gravacions i concerts arreu del món El repertori de la formació s’ha centrat sempre en les obres vocals i instrumentals anteriors al segle XIX, des dels madrigalistes dels segles XV i XVI fins a la…
,
Albert García i Demestres
Música
Compositor i tenor.
Estudià a Barcelona, Wuppertal, París, Mòdena i Bolonya D’esperit rebel i incoformista, que es tradueix en una música fresca, comunicativa i d’una gran imaginació tímbrica, en el seu catàleg destaquen les òperes de cambra Para ti —soledades sin sombra , Aprima’t en 3 dies , estrenada al festival Grec’97 i Mariana en sombras , encàrrec de l’ajuntament de Granada i basada en la figura de Mariana Pineda la creació simfònica, encàrrec de l’OBC, La festa Pepa Vargas in memorian 2004 un Stabat Mater 2004 i bandes sonores per a cinema i televisió També s’ha destacat com a divulgador de la música…
Pau Esteve i Grimau
Música
Compositor.
Emigrà a Madrid el 1760, on participà en la formació de la tonadilla escénica , gènere al qual donà un impuls notable El 1761 estrenà la tonadilla Los zagales i adaptà òperes de Scarlatti i de Piccinni, en les quals introduí fragments musicals propis El 1778 rebé el títol de maestro compositor adscrit als teatres municipals de Madrid Fou el primer compositor, juntament amb el navarrès Blas de Laserna, a rebre aquest nomenament Estigué uns quants anys al servei del duc d’Osuna, i es retirà el 1790 De les seves tonadillas es destaquen El juicio del año 1779, El luto de Garrido 1781 i Garrido…