Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
Picanya
L’església de Picanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW del terme de València, de terreny pla i al·luvial, travessat d’W a E pel barranc de Torrent.
Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques…
les Coves de Vinromà
Vista general de les Coves de Vinromà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta que comprèn la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), anomenada la foia de les Coves, entre els estrets de la roca del Lledoner, al nord-oest, on deixa l’Alt Maestrat, i l’estret del Riu, al sud-est, on penetra al Baix Maestrat.
Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals, ametllers i…
el Campello

La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…
Bugia
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…
coll de Balaguer
Collada
Pas de la carretera de Barcelona a València a través dels contraforts de la Serralada Prelitoral, que en aquest sector ( serra del coll de Balaguer
) arriben a la mar.
És una zona deserta entre els pobles del Perelló Baix Ebre i l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, antic hospital del Coll de Balaguer per als qui passaven el coll, límit natural i tradicional entre la regió de Tortosa i el Camp de Tarragona Alguns creuen que abans es deia coll de Lipià o de Llipià, un topònim d’origen preromà, que segons Coromines és possiblement celta Sembla que al seu peu hi hagué el Subsaltus esmentat pels vasos apollinars i que era travessat per la Via Augusta o Màxima camí d' Oleastrum El coll de Balaguer és esmentat com el límit en la donació del Camp feta per Ramon…
Augsburg
Ciutat
Ciutat de Suàbia, a Baviera, Alemanya, situada entre les valls del Lech i del Wertach.
Centre tradicional de la indústria tèxtil des del 1840, que hi foren installades les primeres filatures de cotó, ha deixat pas actualment a la indústria mecànica, elèctrica, aeronàutica i electrònica Siemens, installada per les grans empreses del Rhur i de Berlín Universitat Seu episcopal des del s VIII Antiga colònia militar fundada pels romans l’any 15 aC amb el nom d' Augusta Vindelicum Capital de la Raetia Secunda durant el s IV, esdevingué seu episcopal al s VI Durant tota l’edat mitjana, Augsburg es destacà com una de les ciutats més riques d’Alemanya Fou important el comerç amb les…
Aielo de Malferit
Aielo de Malferit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serratella fins a prop del port de l’Olleria.
La carretera de Xàtiva a Ontinyent i el riu Clariano són el límit amb els municipis de l’Olleria i d’Albaida L’horta és regada amb l’aigua d’aquest riu, canalitzada mitjançant una séquia general i diverses derivacions el 1806, per tal de poder regar més terres, fou construït sobre el riu Clariano un gran aqüeducte d’un sol arc, anomenat l’Arcada Al secà es conreen oliveres, garrofers, ametllers, presseguers, albercoquers, magraners, figueres, pomeres, pereres, etc, a més de vinya, dedicada especialment al raïm de taula Hi ha, a més, diverses empreses dedicades a la producció de planter de…
Formiguera
Municipi i cap de la comarca del Capcir, estès entre el pic Peric (2 870 m), al NE del massís del Carlit, i el coll de Censà, límit amb les Garrotxes del Conflent.
El terme és drenat per l’Aude límit amb el terme de Ral, que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura emissari dels estanys de Camporrells i de Galba límit amb els termes de Font-rabiosa o de Puigbalador Una gran part del terme és boscada les Pinetoses, a la vall de Galba bac de les Planes, a la de Lladura A la part més baixa del terme hi ha una gran zona de pastures comunals, a més d’extensos prats de dall, destinats al bestiar boví, principal activitat econòmica del municipi hi ha una cooperativa lletera, juntament amb l’explotació del bosc serradores Els…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
Carolina del Sud
Divisió administrativa
Estat del sud-est dels EUA.
La capital és Columbia Les muntanyes dels Apalatxes, a l’oest, són aquí baixes i ocupen poc territori el piedmont segueix una suau inclinació fins a unir-se amb la plana costanera La costa és baixa i amb formacions deltaiques El clima és subtropical humit, amb 17,6°C de temperatura mitjana a Columbia, i amb 1 189 mm de pluges anuals La xarxa hidrogràfica és formada per eixos longitudinals, rius de curs divagant i que sovint formen aiguamolls, en direcció NW-SE Peedee, Santee amb el Cooper, Edisto i Savannah La vegetació és en gran part de boscs, amb predomini de coníferes La població ha…