Resultats de la cerca

Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El feu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del segle IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88 folis amb 183 escriptures fet…

Situació Planta general del conjunt, amb els diferents recintes i la situació de l’església de Sant Vicenç J Bolòs Torre situada en una petita elevació, a l’extrem oriental del pla de Valldeperes, al sud de la serra de Queralt Mapa 34-16 418 Situació 31TCF706951 Si se segueix la carretera que va de la Llacuna o de Miralles cap a Santa Coloma de Queralt, s’ha d’agafar la carretera en direcció a Sant Magí de Brufaganya i Pontils Havent fet 1 km des del trencall, a mà esquerra es veu la torre, actualment una casa de pagès Torre Es tracta d’una torre de planta lleugerament rectangular EI seu…

Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen  després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que…

Fou tanmateix el seu fill Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 — 1862 qui adquirí notorietat fou argenter i joier d’Isabel II 1845 i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà Carreras i Aragó Barcelona 1825 — 1878, Josep Carreras i Aragó Barcelona 1828 — 1868, Francesc Carreras i Aragó Barcelona 1832 — 1881 i Lluís Carreras i Aragó Barcelona 1835 — 1907, metge eminent La casa, que canvià de nom diverses…

Filla de Manfred, rei de Sicília, el 1262 es casà amb l’infant Pere , després 1276 rei de Catalunya-Aragó La lluita dels sicilians contra la dominació de l’illa per Carles d’Anjou facilità la intervenció armada de Pere II a Sicília 1282, cridat per aquells com a marit de Constança, hereva del regne el 1283 Pere II i Constança foren coronats, a Palerm, reis de Sicília Des d’aleshores, la reina residí a l’illa i participà en el govern del regne al costat dels seus fills Jaume i Frederic , coronats reis de Sicília el 1286 i el 1296, respectivament Vídua des del 1285, vestí l’hàbit…

Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç  i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona  i després a La Vanguardia Amb…

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, i segons els documents, es trobava sota de l’urbs de Solsona l’antiga ciutat romana de Setelsis La seva existència no és clara, ni si fou l’antiga església principal de l’antiga ciutat romana Les primeres notícies d’aquesta església es troben a partir de l’any 965, quan Fruilà i Daculina donaren diversos béns a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere apòstol, que estaven constituïdes prop del castell de Solsona L’any 980, la casa de Sant Pere apòstol, era constituïda sota l’urbs de Solsona, i el 984 la casa de Sant Pere la seva basílica…

Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació…

Mercedari de família noble descendent de Catalunya, desenvolupà diversos càrrecs en convents de l’orde al Regne de València i al Principat i arribà, el 1609, a ser mestre general de l’orde Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre’n possessió A més d’altres obres de tema religiós, escriví una Historia de la orden de Nuestra Señora de la Merced de redempción de cautivos christianos, de algunos santos y personas ilustres de ella y en particular de la benditíssima casa de la Madre de Dios del Puig de Valencia, de sus milagros, y de las personas famosas de dicha casa 1591