Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Centre Excursionista de Tarragona

Portada de la revista del Centre Excursionista de Tarragona
Centre Excursionista de Tarragona
Excursionisme
Club excursionista de Tarragona.
Fundat el 1972, nasqué de la fusió de les dues entitats excursionistes de la ciutat el Grup Excursionista Muntanyenc 1923 i l’Agrupació Excursionista Ginesta 1929 Disposa de seccions d’escalada, grup alpí i un esplai La secció d’escalada fou campiona de Catalunya d’escalada esportiva durant tres anys i obrí vies de dificultat a les comarques tarragonines, a les parets del Troll Noruega i a les Yosemite EUA El grup alpí coronà cims com el Broad Peak pel vessant xinès, obrí una nova via al Cho Oyu i formà part de les primeres ascensions estatals al Nun i a l’Annapurna central Organitzà l’…
Joan Cerdà Mendiela

Joan Cerdà Mendiela
Arxiu J. Cerdà
Escalada
Escalador.
Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a Grenlàndia 1973 i de l’Expedició…
Montaverner
L’església parroquial de Montaverner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a la dreta del riu d’Albaida (que forma en bona part el límit occidental), a l’indret de la seva confluència amb el riu Clariana.
El territori és pla i puja suaument al sector meridional Gairebé la totalitat del terme és conreat el regadiu ocupa 70 ha, que aprofiten l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia de Montaverner i produeixen hortalisses i cereals Predomina, però, el secà 650 ha, amb un gran nombre d’arbres fruiters ametllers, presseguers, vinya i, secundàriament, cereals blat i ordi Hi ha petites indústries tèxtils i d’altres de derivades de l’agricultura, però una forta proporció de la mà d’obra treballa en una important indústria tèxtil del veí terme d’Alfarrasí El poble 1 825 h ag 2006, montavernins o…
Orleanès
Història
Regió històrica de França centrada a Orleans, que comprèn aproximadament els departaments de Loiret, Loir i Cher, Eure i Loir i part de Essone, Yvelines, Val-d’Oise, Yonne i Nièvre.
És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les mecàniques,…
castell de Guàrdia

Vista de les restes del castell de Guàrdia
© CIC-Moià
Castell
Restes de l’antic castell de Guàrdia de Noguera (Castell de Mur, Pallars Jussà).
Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària Al seu costat hi ha l’antiga església romànica de Sant Feliu, que fou la capella del castell D’una sola…
sadita
Història
Membre de la dinastia xerifiana que regnà al Marroc del 1542 al 1660.
Fundada pel xeic Muḥammad al-Mahdī, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d’origen berber presa del S marroquí als wattàssides, 1523, i ocupació definitiva de Fes el 1544 Per a fer front a l’expansió otomana des d’Algèria comptà amb l’aliança de la corona de Castella En ésser assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic 1557, les lluites dinàstiques entre el mawlāy Muḥammad i el seu oncle ‘Abd al-Malik provocaren la intervenció portuguesa i després de la batalla d'Alcazarquivir 1578, on moriren el mawlāy Muḥammad i Sebastià de Portugal, fou proclamat soldà el…
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s…
Carniola

Aspecte del llac Črnava, dins la regió de Carniola
© Slovenian Tourist Board / Matej Vranič
Regió
Regió del nord de la península Balcànica inclosa en la seva major part dins la República d’Eslovènia.
De relleu muntanyós, és accidentada al N i al NW pels Alps de Karawanken i els Alps Julians, i al S per les muntanyes d’Uskok Comprèn una part de la conca superior del Sava, que la travessa de NW a E La ciutat més important és Ljubljana, capital d’Eslovènia Part de la província de Pannònia durant la dominació romana, Carniola fou ocupada al s VI pels eslovens, els quals n'iniciaren la colonització Més tard estigué successivament sota el domini dels patriarques d’Aquileia 1077-1228, dels ducs de Caríntia i dels comtes de Gorízia i Tirol Annexada a la corona dels Habsburg el 1335,…
Castell de Lierp (la Vall de Lierp)
Art romànic
Es desconeix la localització exacta d’aquest castell, tot i haver estat seu d’un dels principals llinatges ribagorçans Asner de Rallui figura com a senyor de Lierp el 1023 Després, la tinença consta en poder de Ramon Dac 1049, fundador dels Cornudella-Peralta El tronc principal prosseguí a través de la primera línia cognomenada Capella, d’on sortiren tres branques destacades els Portaspana, els Benavent de Ribagorça i els Lierp de Capella Berenguer Gombau de Lierp 1093-1134 fou succeït pels Sanaüja i els Capella, que emparentaren amb els Erill El 1212 el rei Pere el Catòlic confirmà a…
Castell de Pegà (Beranui)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’Ovarra per a la…