Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Lagaš
Ciutat
Antiga ciutat sumèria, a la part meridional de Babilònia, entre el Tigris i l’Eufrates, amb la ciutat sagrada, Girsu (actualment Tello).
Ocupada ja al IV millenni, tingué una gran importància un segle més tard sota Eannatum i Entemena Posteriorment fou seu del príncep Gudea
Marzà
Marzà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Pedret i Marzà (Alt Empordà), situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.
El lloc és esmentat ja el 1060 El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes
temporalitat
Filosofia
Amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el caràcter temporal d’aquest es fa consciència del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat; entre aquests dos moments hi ha el seu present.
Subratllada ja des de Kant, la temporalitat ha assolit el paper de gran categoria filosòfica al s XX, sobretot en l’existencialisme heideggerià
cercador especialitzat
Electrònica i informàtica
Tipus de cercador que opera per temàtiques i que té l’avantatge de presentar poc soroll documental.
El funcionament és diferent del d’un motor de cerca convencional, ja que només explora pàgines relacionades amb un nombre limitat de temes
viver
Vivers d’ostres
© Fototeca.cat
Aqüicultura
Lloc on hom manté i cria, per a l’explotació o amb finalitats de repoblació, diversos animals aquàtics d’interès comercial, com ara mol·luscs (ostreïcultura, mitilicultura), peixos (piscicultura) i, darrerament, crustacis, sobretot llagostins i gambes.
Els primers vivers coneguts foren a l’antic Egipte, a la riba del Nil, on hom ja exercia, a gran escala, la piscicultura
correlació de temps
Gramàtica
Dependència o interrelació temporal que es dóna en les oracions compostes.
En l’oració Quan arribarà, jo ja seré fora , el verb arribarà , en futur, “condiciona” el també futur seré de la frase següent
Santa Creu del Pont (Sant Iscle de Vallalta)
Art romànic
Ermita o capella ermitana coneguda des del 1314, que consta servida per ermitans al segle XV Ja es trobava derruida al segle XVIII
mancipatio
Dret romà
Negoci jurídic solemne del dret romà antic —dret dels quirits— per adquirir el domini.
Caigué en desús per les seves múltiples i complicades fórmules, fins al punt que ja no fou recollida en la compilació de Justinià
chorus
Música
Tipus de trompeta natural medieval, amb una sola embocadura i un sol pavelló, però amb el tub bifurcat.
Sebastian Virdung 1511 i Michael Praetorius 1620 l’esmenten en els seus tractats i, segons aquest últim, ja era usada al segle IX
Sant Esteve de Vila-sacra
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera el fons Tal com és apreciable, l’edifici, ja tardà, és mancat d’absis destacat La volta és apuntada F Tur És l’església parroquial del municipi de Vila-sacra, situat a la plana alluvial empordanesa, a poca distància de la riba dreta del Manol La vila, equidistant uns 5 km de Castelló a llevant i de Figueres a ponent, té un nucli antic agrupat entorn de l’església i el castell, i que forma continuïtat amb el barri més modern de la carretera, a migdia Mapa 258M781 Situació 31TEG013796 Per arribar-hi cal seguir, des de Figueres, la…