Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Benicalap
Districte
Districte de la ciutat de València, situat al nord-oest del municipi.
Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat
Teramo
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
És situada a uns 30 km de l’Adriàtica i a uns 265 m d’altitud, a la confluència del Vezzola amb el Tordino Té adoberies, indústries tèxtils i fabricació de majòliques Corresponent a l’antiga Interamnia , a l’edat mitjana fou unida al ducat de Spoleto i després al de Pulla, i governada més tard pel bisbe Durant els s XIV i XV fou escenari de lluites entre diverses famílies En poder de Francesco Sforza 1438-43, passà després a Alfons el Magnànim i al regne de Nàpols Conserva diversos monuments la catedral del s XII, ampliada al XIV, el palau episcopal del s XIV, però refet…
Sankt Gallen
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa, que s’estén entre el llac de Constança i els Prealps.
La capital és Sankt Gallen El N, que constitueix l’extrem oriental del Mittelland, és una regió de turons de molassa tallats per les valls de les glaceres el sector sud, ocupat pels Prealps, és més abrupte i accidentat, amb altituds que superen els 2 000 m i on la principal riquesa és la ramaderia La població 217 h/km 2 est 1994 és de llengua alemanya La indústria tèxtil, que té el seu origen a l’edat mitjana, hi té una importància preponderant al s XIX hi foren introduïts els brodats, sota la forma d’indústria a domicili, els quals després han estat mecanitzats Altres indústries són les…
Posnània
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, al voltant de la ciutat de Poznań, dins la Gran Polònia.
Acollí des del s XIII una nombrosa immigració alemanya, que contribuí al seu desenvolupament econòmic El segon repartiment de Polònia 1793 l’atribuí a Prússia la política germanitzadora iniciada pel govern de Berlín vers el 1830 s’intensificà en temps de Bismarck i de Bülow i comportà l’adquisició de terres per societats i particulars alemanys i la substitució del polonès per l’alemany a l’ensenyament i a l’administració L’acció solidària de pagesia, classe mitjana urbana, clerecia i noblesa féu fracassar la germanització, alhora que revifava la consciència nacional A la darreria…
Pemba
Illa
Illa coral·lina de l’oceà Índic, que, juntament amb la de Zanzíbar, forma part de la regió autònoma insular de Zanzíbar, Tanzània.
És situada a uns 40 km de la costa de la part continental de l’estat És dividida en dues regions Nord 574 km 2 , 163 000 h est 1994 i capital a Wete 9 034 h el 1978 i Sud 332 km 2 , 151 000 h est 1994 i capital a Chake Chake 47 759 h 1978 Presenta un relleu ondulat que no ultrapassa els 100 m d’altitud i té una costa molt retallada El clima és càlid i humit, amb una temperatura mitjana anual de 26°C i unes precipitacions de prop dels 1 500 mm anuals Juntament amb Zanzíbar és un dels primers productors mundials del clau d’espècia Produeix també una gran quantitat de cocos
Oloron
Illa
Illa de la costa atlàntica, la més gran del golf de Biscaia, al departament francès de Charente Marítim (30 km de longitud; 175 km2).
De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord amb les…
Zuberoa
Comarca de l’extrem nord-oriental del País Basc, en territori de l’Estat francès, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
Correspon a la vall del gave de Maule o de la Saison, afluent del gave d’Auloron, formada pels gaves de Larrañe i de Santa Grazi, que neixen al pic d’Orhi també comprèn la part oriental del bosc d’Irati L’alta Zuberoa, entre Atharratze Tardets i la frontera amb l’Estat espanyol, és una zona de gorges, penya-segats i boscs i despoblada, mentre que la vall mitjana de la Saison és àmplia, fèrtil i poblada Produeix blat de moro, patates i farratge Hi ha ramaderia bovina i ovina Té energia hidroelèctrica Hi és també important el turisme hi ha estació termal a la capital i principal…
Velletri
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
És situada al vessant S dels monti Albani, en un contrafort, a 332 m d’altitud Té indústria vinícola i ramadera És diòcesi suburbicària D’origen llatí o volsc Velitrae , a l’edat mitjana depengué directament del papa Conserva algunes restes del període romà La catedral San Clemente és romànica, transformada al s XVII Prop de l’església de Santa Maria de Trivio, amb façana d’estil neoclàssic, hi ha el campanar, del 1353 El temple octagonal de Santa Maria del Sangue possiblement és de l’escola de Bramante Entre els monuments civils cal destacar el Palazzo Comunale, atribuït a…
Belfort
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, capital del departament francès del Territori de Belfort, dins la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.
Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel…
Attigny
Història
Població de la Xampanya, França, al departament de les Ardenes.
A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya…