Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
Josep Molins Montes

Josep Molins Montes
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta i entrenador especialitzat en les curses de fons.
Fou atleta de la Joventut Atlètica Sabadell , la qual presidí 2004-23, del Futbol Club Barcelona, del Club Natació Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Entre els anys 1958 i 1969 acumulà tretze títols de campió de Catalunya a l’aire lliure, tres de cros i un de pista coberta, així com tres de campió d’Espanya a l’aire lliure També posseí el rècord català i espanyol dels 3000 m i dels 5000 m Fou campió espanyol dels 5000 m 1958, 1960 i dels 10000 m 1961 Participà en els Campionats d’Europa 1958 i competí en els 5000 m dels Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1960 fou subcampió iberoamericà…
Salvador Fàbregas Bas

Salvador Fàbregas Bas
Arxiu RACC
Automobilisme
Pilot i promotor de l’automobilisme.
S’inicià com a pilot amateur el 1925, any que guanyà el primer Gran Premi d’Autocicles amb un Amilcar Disputà tot tipus de curses, especialment rallis, pujades i proves de regularitat, fins que es retirà el 1973, després de guanyar el Ralli de Montecarlo per a veterans La majoria d’aquestes curses les feu acompanyat pel copilot Casimir Aumacelles Presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1940-77 i el Reial Automòbil Club de Catalunya 1957-85 Durant el seu mandat, el RACC passà d’uns cinc mil socis a gairebé cent mil En el vessant esportiu, recuperà el circuit de Montjuïc per a les curses…
Jaume Otero i Camps
Escultura
Escultor.
Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual retratà…
Ciutat Esportiva Joan Gamper

Vista aèria de la Ciutat Esportiva Joan Gamper
© FC Barcelona
Esport general
Complex esportiu del Futbol Club Barcelona a Sant Joan Despí, inaugurat l’1 de juny de 2006.
Ocupa una superfície de 136839 m 2 i disposa de cinc camps de gespa natural, quatre camps de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis, un edifici de vestidors i diferents espais d’entrenament específic de porters i tecnificació Acull els entrenaments del primer equip de futbol des del 2009 i del Barça B, i els entrenaments i les competicions dels equips del futbol de base del club, així com l’activitat de bona part de l’esport formatiu de les seccions L’any 1989 el club comprà els terrenys per a edificar la ciutat esportiva, i el…
,
David Alfaro Siqueiros
Pintura
Pintor mexicà.
Després d’haver estudiat a l’Acadèmia i haver combatut a l’exèrcit revolucionari, el 1919 anà a París, on trobà Rivera, amb qui anà a Itàlia El 1921 publicà a Barcelona, a la revista Vida Americana , l’article Tres elementos de orientación actual a los pintores y escultores de la nueva generación americana La seva pintura, que mostra a partir de morfologies neorealistes el triomf de la revolució, uneix a l’eficàcia dramàtica aspiracions monumentals De la mateixa manera que Rivera i Orozco, el 1922 es dedicà a la pintura mural Los elementos Escuela Nacional Preparatoria, Mèxic, alhora que…
Lluís Antoni Santaló i Sors
Matemàtiques
Matemàtic.
Es llicencià en ciències exactes a Madrid Estudià a Hamburg, Chicago, Princeton i París El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fou professor a les universitats de Rosario, La Plata i Buenos Aires, i investigador i vicerector de l’Instituto de Matemáticas Estudià geometria de nombres, geometria diferencial, probabilitats geomètriques, teoria dels cossos complexos i geometria integral Promogué l’aplicació de les matemàtiques en ciències com la biologia, la medicina i l’estereologia anàlisi de teixits per imatge tridimensional Autor de més de 130 treballs de recerca, entre els quals destaquen …
Alexandre Rosselló i Pastors
Història
Polític.
Advocat 1873 i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear 1878 i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma 1880, la creació de l’Escola Mercantil 1881 —més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament— i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat 1882 Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900 Intentà llavors una certa obra de govern,…
Ramon Roig i Armengol
Història
Política
Polític republicà.
S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del…
Teuter
Cristianisme
Bisbe de Girona (870-887).
La seva activitat política i religiosa fou intensa Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya En aquell concili de Troyes 878, tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església El 881 era a la vall del Roine per a…
maqam
Música
Terme que, musicalment, i aplicat a la música àrab, significa ’mode melòdic’ o, fins i tot, ’modalitat'.
En aquesta música, el mode designa més un sistema de fórmules melòdiques característiques que no pas una gamma fixa amb una estructura en tricords, tetracords o pentacords i amb graus funcionals definits Si bé cada maqam ha pervingut amb un nom particular d’origen àrab 'agam , turc zengule o persa segah , alguns maqamat -plural de maqam - poden compartir la mateixa escala i estructura modal D’altra banda, el maqam pot ser considerat com una forma poeticomusical vocal i instrumental La principal essència musical del maqam es posa de manifest, i cal ser destacada, en el aqsim improvisació…