Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
vascó | vascona
Història
Individu d’un poble del grup dels bascs preromans establert al territori de l’actual Navarra, l’extrem NE de Guipúscoa i unes petites contrades de Logronyo i l’alt Aragó.
Llurs veïns per llevant eren els ilergets ilerget, pel S els celtibers celtiber i per ponent els berons beró i un altre poble basc, els vàrduls vàrdul Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una cultura material de tipus cèltic que…
mariner
Micologia
Bolet, de la família de les poliporàcies, de 5 a 12 cm d’alt, d’un color gris fosc, fibril·lós, d’himeni disposat en porus i de cama blanquinosa o grisenca.
Es fa en boscs de coníferes, a muntanya
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles lanceolades, densament peloses, i de flors de color blau fosc reticulades de violeta.
Creix en terrenys secs de l’Europa meridional
romer blanc

Dues branques florides de romer blanc
© Fototeca.cat
Botànica
Mata de la família de les cistàcies, de 10 a 50 cm d’alt, tomentosa, de fulles estretament lanceolades, de flors grogues agrupades en cimes terminals denses i de fruits capsulars.
Creix en terrenys calcaris i assolellats de la terra baixa
aparell ozonitzador

Aparell ozonitzador horizontal: el dielèctric (tub de vidre) evita que la descàrrega entre elèctrodes sigui d’arc o de guspira, cosa que des compondria l’ozó
© f
Química
Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes.
L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera
mocosa perfumada
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret gris brunenc i viscós, de làmines separades i decurrents, i de cama ferma i blanquinosa.
Fa una olor agradable, com d’ametlles amargues Creix en boscs de coníferes i és comestible
hospital de Cervelló

L'hospital de Cervelló
© Jaume Ferrández
Medicina
Antic hospital per a l’acolliment de vianants i pelegrins, del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), a l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi.
Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres dotacions en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina representada, a partir del segle XVII, pel rector d’Olesa El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX l’…
Castellbell
Poble
Poble (188 m alt.) i antic cap del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi.
Es formà prop de l’antic castell de Castellbell l’església de Sant Vicenç és romànica s XII L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic
les Casesnoves de Can Pardo
Veïnat
Veïnat del municipi de Mediona (Alt Penedès), al límit amb el terme de la Llacuna, al fons de la vall de Casesnoves, afluent per la dreta de la riera de Mediona.
Riutés
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1 283 m alt, a l’esquerra del riu d’Aravó, vora la seva confluència amb el riu de Sàlit.
Prop del poble hi ha la presa del canal de Puigcerdà