Resultats de la cerca
Es mostren 3338 resultats
Erik Axel Karlfeldt
Literatura sueca
Poeta suec.
Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor ‘Cançons del bosc i de l’amor’, i amb Fridolins visor ‘Les cançons de Fridolin’, 1898 obtingué un gran èxit La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua Flora och Pomona ‘Flora i Pomona’, 1906 i Hösthorn…
Raimon Àvila i Castells
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Professor a l’Institut del Teatre de Barcelona Es graduà en dansa contemporània en aquest centre i completà els seus estudis a Brusselles Com a poeta, guanyà el premi Vicent Andrés Estellés de poesia 1997 amb Barrancs de fut i lud 1998, i ha obtingut diversos guardons als Jocs Florals de Barcelona amb Alfabet 1998 i Litúrgia del fang 1999 Com a dramaturg, és autor d’ Home perplex 1989, El mètode 1991, estrenada al Festival Montalcino, amb direcció de J Ollé i El vals dels desconeguts 1994, estrenada al Sitges Teatre Internacional 1994, sota la direcció de P Planella Entre les seves darreres…
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments, plegaments i,…
tir amb arc

Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio Santos, J. Soler i M. Cuixart durant un campionat de tir amb arc el 1950
ARXIU VICENÇ MONGUILLOT
Esports de tir
Esport d’arma practicat amb un arc que consisteix a llançar una sèrie de fletxes contra un blanc situat a diferents distàncies.
Les principals disciplines són tir a l’aire lliure, tir de camp, tir de bosc i tir de sala El tir a l’aire lliure es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 122 cm o 80 cm de diàmetre situats a 90 m, 70 m, 50 m i 30 m en categoria masculina i a 70 m, 60 m, 50 m i 30 m en femenina Agrupa diversos rounds sèries El més conegut i olímpic és el Round 2 × 70, en què es tiren dues sèries de trenta-sis fletxes des de 70 m de distància Un dels més habituals és el Round FITA, que consisteix a tirar trenta-sis fletxes des de totes les distàncies També és molt practicat…
Chantilly

Castell de Chantilly
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat
Ciutat del departament de Val-d’Oise, a l’Illa de França, França, situada a prop del bosc de Chantilly
.
Nucli industrial porcellana, material fotogràfic i centre turístic Tenen tradició les curses de cavalls del seu hipòdrom Vers el 1530 el seu castell medieval fou convertit pels Montmorency, senyors del lloc, en un dels més notables castells francesos, i el 1632 passà als Condé ha estat modificat diverses vegades fou devastat durant la Revolució i és la seu del Musée Condé, amb notables pintures de les escoles italiana, francesa i flamenca, i una notable collecció de llibres miniats en són annexos interessants el châtelet 1560, projectat per Jean Bullant, i les cavallerisses 1719-35, així com…
Soisy-sous-Montmorency
Localitat
Localitat del departament de Val-d’Oise, França, situada al suburbi N de París, al S del bosc de Montmorency.
Domont
Localitat
Localitat del departament de Val-d’Oise, a l’Illa de França, França, situada al NE del bosc de Montmorency.
camí de desemboscar
Camí de treta obert dins un bosc per tal que els carros puguin transportar la llenya que hom hi fa.
desemboscar
Treure del bosc a camí (la llenya que hom hi ha tallat, el suro que hom hi ha arrencat, etc).
artiga
Agronomia
Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, garriga, etc, preparat per al conreu temporal segons un elemental sistema de rompuda
.
Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob més modernament hom es limità a cremar només la brossa L’artiga era conreada generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després abandonada quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació El procediment de fer artigues, vigent encara en alguns indrets, ha estat molt generalitzat a les zones muntanyoses o boscades dels Països Catalans fins al s XIX, especialment durant els períodes d’intensificació i d’…